El nou treball d’Isabel Coixet naufraga en tots els sentits fruit de la seva indefinició; intenta ser un thriller però el guió és massa simple i inconsistent sense crear tensió en cap moment, a més a la directora se li escapa algun punt de dramatisme tant propi de la resta de la seva filmografia però es troba de nou amb el problema del guió: no dóna tant de si.
Perfectament rodada, això sí, Coixet segueix sent una especialista en la creació d’atmosferes amb una fotografia excel·lent. Malauradament la, realment fluixa, història no requereix tanta dedicació formal: el seu visionat evoca a l’òpera prima de qualsevol director novell de Hollywood a qui se li ha encarregat un film de terror de poc pressupost per avaluar-ne les seves possibilitats. En certa manera és així, la directora debuta en el gènere i el resultat està molt lluny de les seves intenses i emocionants ‘Mi vida sin mí’ o ‘La vida secreta de las palabras’, esperem que no torni al gènere de suposat suspens que intenta, i falla, en aquesta ‘Mi otro yo’.
Ni tan sols la possibilitat de tornar a veure en pantalla a la pràcticament desapareguda Claire Forlani, en el paper més dramàtic de la seva carrera, ni el canvi de registre de l’habitualment còmic Rhys Ifans, són motius suficients per acostar-se a perdre els 90 minuts que dura aquesta decepcionant i buida proposta.