El tercer treball de Dani Rovira a les ordres d’Emilio Martínez-Lázaro després de les taquilleres Ocho apellidos vascos i Ocho apellidos catalanes en manté la línia d”humor fàcil amb algun gag que podria pertànyer perfectament a aquelles, però el resultat no té res a veure.
El film està plantejat com una guerra de sexes entre la parella protagonista, un Dani Rovira que fa de Dani Rovira (tots els seus treballs han estat clònics amb l’única excepció de 100 metros) i una Michelle Jenner histriònica i sobreactuada (que torna a la comèdia després de la recent i excel·lent La sombra de la ley), que tenen una química nul·la. El gran problema de la pel·lícula és el seu guió. A part de ser realment simple i pobre, propi de les típiques comèdies espanyoles dels anys 80′, no resulta creïble ni des del seu punt inicial i acaba convertint-se en una repetició excessiva dels mateixos gags i recursos còmics que acaben avorrint i provocant que els seus 103 minuts es facin eterns.
Poc se salva del naufragi goblal d’una proposta fallida ja des del seu plantejament. Només la representació de l’estrena de l’obra teatral, la presència d’un cada cop més esporàdic i desaprofitat al cinema Pablo Cabonell i els qüestionaris d’Antonio Resines, especialment el que li fa replantejar-se la seva situació; aquest sí brillant. Poquíssims encerts enmig d’un conjunt de despropòsits que no va enlloc i que denota una fòrmula de comèdia amb clars símptomes d’esgotament. Ja va quedar caduca a la dècada dels 80′ i recuperar-la 30 anys després no té cap sentit i no aporta absolutament res. Una autèntica pèrdua de temps.