
La quarta entrega de la saga ‘Millennium’, primera basada en una novel·la de David Lagercrantz, segueix la línia de la trilogia escrita per Stieg Larsson però no és tan explícita (ni en la violència ni en el sexe). Després de la seva òpera prima, l’aconseguit remake de ‘Posesión infernal’ (2013), i de No respires (2016), el tercer treball del director Fede Álvarez és un thriller sòlid i competent que manté molt bé el ritme i el tempo al llarg de tot el metratge.
El film se centra en la història personal de la protagonista de la franquícia, una Claire Foy en un notable canvi de registre respecte a la recent First man que tot i la seva entrega té el mateix problema amb que es va trobar Rooney Mara en l’excel·lent remake americà del primer volum ‘Los hombres que no amaban a las mujeres’: el brillant treball de Noomi Rapace en la trilogia sueca, cap altre actriu resultarà tan creïble en la pell d’un personatge tan complex com és Lisbeth Salander. Tampoc el seu company en aquesta ocasió, Sverrir Gudnason (a part de ser excessivament jove pel personatge), està a l’alçada dels altres Mikael Blomqvist cinematogràfics; ni el desaparegut Michael Nyqvist de la trilogia sueca ni, especialment, Daniel Craig. És interessant el relat de la infantesa de Lisbeth, i l’origen del seu caràcter, que acabarà apareixent i influint en aquesta ‘Lo que no te mata te hace más fuerte’. La proposta té diverses seqüències d’acció força notables, alguna estèticament brillant com la de les màscares antigàs (tot i que alhora díficil de seguir), i trepidants persecussions i aconsegueix, gràcies a una bona fotografia, recrear el fred suec amb una interessant gamma de tons blaus però que no arriben a l’excel·lent factura visual de la nova versió de l’original dirigida per David Fincher al 2011.
En definitiva, un thriller tens i entretingut si l’entenem com a film independent. Si el vinculem a la saga original, no està a l’alçada de la primera ‘Los hombres que no amaban a las mujeres’ ni al seu remake ianqui però sí que millora, i molt, les seves seqüeles ‘La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina’ i ‘La reina en el palacio de las corrientes de aire’. Una proposta que no decebrà els fans de la saga literària i només aquest fet ja és un èxit pel treball de Fede Álvarez.