L’ òpera prima de la cineasta Jade Halley Bartlett, també autora del guió, és una proposta tan pretensiosa com artificiosa amb un resultat final d’ autèntic fracàs.
Res funciona en el film: començant per la parella protagonista, un apàtic Martin Freeman, del que resulten estranyes les seves relacions tant amb l’ altre professor (la història amb l’ altra alumna també és estranya i fora de lloc) com amb la seva dona (autènticament tòxica); i la darrerament omnipresent Jenna Ortega (tot i ser l’ únic tret relativament salvable de la proposta), el seu estat familiar no és veraç en cap moment: una família rica deixa sola a la seva filla a la mansió sense servei ni cap atenció?. L’ evolució de la seva relació té un crescendo relativament plausible però massa pedant: els diàlegs sobre autors de prestigi allunya l’ espectador no familiaritzat amb els clàssics literaris provocant-li autèntic avorriment. Tampoc el desenvolupament de la història aconsegueix treure l’ espectador d’ aquest avorriment en que s’ ha instal·lat i només espera que finalitzin els seus 90 minuts, que es fan eterns, sense tenir cap interés en el desenllaç d’ una proposta francament pobre.
En definitiva, ‘Miller’s girl’ és una proposta totalment fallida. Una pel·lícula que l’ únic que proporciona a l’ espectador és una autèntica pèrdua de temps: una de les pitjors de la temporada.