‘Minari’ és una proposta sòlida i convincent però sorprenentment sobrevalorada; una de les més nominades en la propera edició dels oscars amb algunes candidatures (pel·lícula, direcció i guió original) realment prescindibles.
Rodada amb una preciosa fotografia i envoltada d’una minimalista banda sonora (aquesta nominació sí justificada), la història ens mostra com una família coreana es trasllada de Califòrnia a Arkansas on el pare, Jacob (correcte Steve Yeun però estranyament nominat a l’oscar ja que és el més fluix del repartiment) vol dedicar-se a conrear productes autòctons del seu país amb la intenció de vendre’ls a la gran comunitat d’immigrants que hi ha a EEUU. Aquest canvi provoca les reticències de la seva dona, Monica (creïble Han Ye-ri), i transforma la vida dels seus fills, Anne (Noel Cho) que ha d’ajudar la seva mare i el petit David (l’expressiu Alan Kim que resulta tot un descobriment), encara més amb l’arribada de la mare de Monica, Soonja (la veterana Youn uh-jung, merescudament nominada a millor secundària ja que resulta la millor del repartiment amb diferència), que haurà de fer de segona mare en l’educació dels seus néts, les seqüències entre àvia i nét ens ofereixen els millors moments del metratge. La família comptarà amb l’ajuda d’un excèntric treballador local, un excel·lent i desaprofitat Will Patton que reclama més minuts de metratge en cada aparició en pantalla. Un guió, de tempo i ritme lents, competent, certament, però que no té cap originalitat: la història d’aconseguir l’anhelat somni americà l’hem vist en infinitat d’ocasions a la gran pantalla.
En definitiva, ens trobem davant d’una correcta proposta, de bona factura tècnica i artística, però que no aporta cap novetat i que fruit d’un metratge excessiu, la història no dóna per a 115 minuts, acaba fent-se una mica llarga. Malgrat tot, resulta una pel·lícula digna de veure.