L’ òpera prima de Tom George és una comèdia fresca, dinàmica i sense pretensions, que gràcies a un guió brillant juga perfectament al metacinema. Se’n riu de l’ esquema clàssic de les novel·les de la cèlebre autora Agatha Christie fent servir a la pròpia escriptora i la seva obra teatral més representada (amb el seu estoll d’ intèrprets original), ‘La ratonera’, com a punt de partida argumental. Ens trobem davant d’ una proposta de cinema dins cinema: l’ adaptació cinematogràfica de la mateixa obra i la seva estructura mostren la pròpia pel·lícula que estem veient, servint de fons a la investigació que duen a terme un insòlid inspector (correcte Sam Rockwell) i la seva novell ajudant (una radiant i divertidíssima Saoirse Ronan, el millor de la proposta amb diferència).
Amb un acuradíssim treball d’ ambientació, fotografia, vestuari i especialment banda sonora i direcció artística, el film funciona perfectament. Tot i trobar-nos davant d’ una història amb uns cànons més que coneguts i sense cap punt d’ originalitat, la trama manté l’ interés gràcies al seu ritme, que no decau en cap moment durant els seus ajustats 98 minuts de metratge, el seu to lleuger i alguns gags còmics realment divertits (principalment protagonitzats per l’ agent Stalker). No ens trobem davant d’ una gran pel·lícula, és tan cert com també ho és que no ho pretèn: ‘Mira cómo corren’ és una proposta molt sincera que assoleix sobradament el seu objectiu, que no és altre que proporcionar a l’ espectador una bona i divertida ració de sa entreteniment sense cap altra pretensió. Ideal per a desconnectar de tot i gaudir d’ una molt agradable estona d’ evasió. Un gran encert.