‘Misión imposible’, de Brian de Palma, era un film d’espies i acció força aconseguit. La seva continuació, dirigida per John Woo, va destrossar la franquícia. Tot i així, J.J. Abrams va ressucitar la saga amb una excel·lent tercera part. La següent ‘Protocolo fantasma’, de Brad Bird, no va arribar al nivell de la seva predecessora i resultava innecessària i el mateix podem dir d’aquest cinquè capítol, en mans de Christopher McQuarrie, que, tot i el seu brillant muntatge i una molt bona factura tècnica, no evita la sensació de repetició, accentuada per un metratge, 131 minuts, realment excessiu.
Tom Cruise no aporta cap matís al seu personatge, absolutament hermètic des de la quarta entrega, el nou fitxatge Rebecca Ferguson no convenç i Jeremy Renner segueix sense trobar el seu lloc en la franquícia. Ni el retorn de l’enyorat en la pel·lícula anterior Ving Rhames i un Simon Pegg que és, amb diferència, el millor del conjunt arriben a despertar interés suficient.
Al llarg del film trobem homenatges a d’altres moments de la saga; el dipòsit aquàtic i l’òpera de Viena (la millor seqüència de la pel·lícula) ens porten a l’original. L’espectacular persecució de motos després de la dels carrers de Casablanca recorda a la segona entrega i la del primer ministre britànic evoca a la tercera part.
La saga ‘Misión imposible’ denota alarmants símptomes d’esgotament que ja s’intuïen en l’anterior i ara es confirmen plenament. Ens trobem davant d’una nova entrega innecessària, que desprèn sensació de dejavu i que redueix el seu públic limitant-lo només als fans de la franquícia de l’agent Ethan Hunt.