
La trajectòria del cineasta Christopher McQuarrie en aquesta franquícia és clarament ascendent. Després de la fluixa Nación secreta (2015) i la notable Fallout (2018), amb aquesta ‘Sentencia mortal’ aconsegueix una proposta brillant i es converteix en el millor capítol de la saga després de la insuperable ‘Misión imposible 3′ (2006).
Ens trobem davant d’ una pel·lícula vibrant i trepidant que atrapa l’ espectador ja des de l’inici i el manté en tensió durant tot el metratge: un èxit tenint en compte els seus 163 minuts (que en cap moment es fan llargs). Tècnicament el film és perfecte: destacant especialment el seu muntatge (la persecució pels carrers de Roma o el doble enfrontament a Venècia), el seu so, efectes de so i visuals (la seqüència del clímax al tren és el millor de tota la franquícia amb diferència); tot envoltat amb una, també excel·lent, partitura, obra de Lorne Balfe. A més de la producció tècnica, l’ altre gran encert d’ aquesta entrega és la incorporació de l’ entregada Hayley Atwell, que acapara l’ atenció ja en la seva primera aparició en l’ aconseguida escena de l’ aeroport, i proporciona, ara sí, una partener a l’ alçada del protagonista (un Tom Cruise en pilot automàtic), superant a la fluixa Rebecca Fergusson de les dues darreres entregues. També s’ ha de descatar l’ exòtica Pom Klementieff, convincent tot i interpretar un personatge massa estàndard, i per contra Vanessa Kirby, el personatge de la qual resultava interessant i prometia molt en la seva presenetació en el capítol anterior, acaba convertint-se en una dolenta típica i tòpica en la línia de qualsevol de la saga del mític 007.
El gran encert d’ aquesta entrega es percep en la sensació que resta en l’ espectador en finalitzar la projecció: les ganes de veure immediatament la segona part d’ aquest díptic que a priori clou la franquícia. Esperem que així sigui: ‘Misión Imposible’ és una saga irregular, cada capítol de la qual garanteix una estona de desconnexió i entreteniment de qualitat, però la fòrmula, 27 anys després de l’ original, està més que esgotada.