El mes vinent s’ estrena ‘Indiana Jones y el dial del destino’, darrera entrega de la saga del mític arqueòleg del títol: l’ últim gran clàssic del cinema d’ aventures. Tal i com ha confirmat Harrison Ford suposa el seu comiat del personatge: un dels més emblemàtics de la història del cinema.
Repassem les diferents entregues d’ aquesta fantàstica saga, creada per Steven Spielberg i George Lucas, que ha suposat un abans i un després en el cinema d’ aventures dels darrers 40 anys.
EN BUSCA DEL ARCA PERDIDA (1981)
La idea del personatge va ser de Steven Spielberg i George Lucas, que posteriorment serien el director i productor del film respectivament. Van comentar la seva idea a Lawrence Kasdan que va ser l’ encarregat d’ escriure el guió d’ una pel·lícula que es va rodar amb un pressupost de ‘només’ 20 milions de dòlars. Pel personatge de l’ arqueòleg protagonista Spielberg tenia molt clar que volia a l’ actor Tom Selleck, però aquest, tot i que va arribar a realitzar proves de càmara, finalment va refusar el projecte perquè va preferir continuar a la popular sèrie televisiva ‘Magnum’. Llavors George Lucas va suggerir a Spielberg el nom de Harrison Ford, a qui havia dirigit a la mítica ‘La guerra de las galaxias’ 4 anys abans, i l’ elecció va resultar perfecta: Ford va donar un carisma únic al personatge i ara mateix resulta impossible pensar en cap altre intèrpret en la pell de l’ arqueòleg més famós de la història del cinema. Ford no va ser l’ únic intèrpret que va acabar en el repartiment de la pel·lícula sense ser la primera opció. Karen Allen, que dóna vida a Marion, va aconseguir el paper després de refusar-lo Debra Winger mentre que John Rhys-Davis, que interpreta a Sallah, col·laborador del protagonista, va ser contractat després que l’ incialment escollit, Danny DeVito, no va poder rodar el film per problemes d’ agenda. El film s’ inicia amb un pròleg en que assistim a la presentació del personatge. Abans de veure-li la cara ja coneixem els seus dos trets distintius: el barret i el fuet, i conté una de les seqüències més recordades de la saga: la persecussió de la bola gegant. La pel·lícula es va convertir en tot un fenòmen tant de taquilla (va recaptar 384 milions d’ euros a nivell global) com de crítica. ‘En busca del arca perdida’ va guanyar 4 oscars (muntatge, direcció artística, so i efectes visuals) i va ser nominada en 4 categories més: pel·lícula, direcció (la segona nominació en aquesta categoria del cineasta Steven Spielberg), fotografia i banda sonora, per a John Williams que va compondre una partitura inoblidable i que tothom coneix i identifica instantàniament.
INDIANA JONES Y EL TEMPLO MALDITO (1984)
Tres anys després d’ ‘En busca del arca perdida’ va arribar la segona entrega, ja amb el nom del protagonista encapçalant el títol (format que es mantindrà en la resta de la franquícia), que cronològicament se situa anteriorment a l’ original i que va comptar amb un pressupost de 28 milions de dòlars. Spielberg i Lucas van repetir respectivament com a director i productor però el guió d’ aquesta segona entrega està signat per Gloria Katz i Willard Huyck. De nou Harrison Ford dóna vida al protagonista, l’únic personatge que repeteix respecte a l’ anterior, acompanyat pel jove Ke Huy Quan i Kate Capshaw, la qual va conèixer a Steven Spielberg en aquest rodatge i van acabar casant-se, matrimoni que encara dura avui dia. Aquest segon capítol és, sense cap dubte, el més fosc i violent de la franquícia i també té seqüències mítiques que han quedat en l’ imaginari popular com la vibrant persecussió en vagonetes per l’ interior de la mina o la tensa escena del pont penjant. El film també va funcionar molt bé a taquilla (una recaptació global de 333 milions d’ euros) i també va ser present en els oscars: va guanyar el de millors efectes visuals i John Williams va ser nominat una vegada més per la banda sonora.
INDIANA JONES Y LA ÚLTIMA CRUZADA (1989)
Cinc anys després s’ estrenava la que per a molts és la millor entrega de la saga. Una vegada més amb el binomi Spielberg i Lucas en la direcció i producció, amb la incorporació de Jeffrey Boam com autor del guió i un pressupost ja de 48 milions de dòlars. A més de Harrison Ford, en aquest tercer capítol tornen a la franquícia els intèrprets Denholm Elliott i John Rhys-Davis que reprenen el seus personatges de Marcus Brody i Sallah, respectivament, de la primera pel·lícula. El gran fitxatge del film és Sean Connery en la pell del pare del protagonista; aconseguint una excel·lent química entre els dos i protagonitzant diversos cara a cara realment brillants. Si a ‘En busca del arca perdida’ teníem un pròleg en que se’ns presentaven els elements característics de l’ arqueòleg en aquesta ‘Indiana Jones y la última cruzada’ gaudim d’ un pròleg en que veiem el protagonista adolescent (interpretat per River Phoenix, que havia treballat amb Harrison Ford tres anys abans al drama ‘La costa de los mosquitos’ en que donava vida al seu fill) i coneixíem l’ origen del barret, el fuet i la cicatriu. Aquesta entrega conté un homenatge a la primera pel·lícula recreant la persecussió de l’ arca del títol pel desert, ara persenguint el tanc per salvar el doctor Jones senior, i novament en recupera els nazis com a enemics (amb una hilarant trobada entre Indiana i el mateix Hitler). La proposta va tornar a ser un èxit de taquilla, amb una recaptació global de 475 milions d’ euros, i va guanyar l’ oscar als millors efectes de so i va optar a dos premis més: so i banda sonora, de nou l’ incombustible John Williams.
INDIANA JONES Y EL REINO DE LA CALAVERA DE CRISTAL (2008)
‘Indiana Jones y la última cruzada’ semblava el final de la saga però 20 anys després va arribar una nova entrega, la pitjor amb diferència. Aquest film va suposar la proposta més diferent dins de la franquícia per diversos motius: l’ arc temporal (l’ acció transcorre l’ any 1957, masses anys després de la trilogia anterior), en plena Guerra Freda els russos substitueixen els nazis com a enemics, i el gran error és canviar el misticisme i l’ ocultisme de les anteriors (es manté en el primer tram del film a Perú) per la presència d’ alienígenes: idea de George Lucas (de nou productor) que el propi Steven Spielberg (director) va reconèixer que no funcionava però que, malgrat tot, havia tirat endavant perquè a Lucas no se li podia que no. Aquest quart capítol va arribar als 185 milions de pressupost i va suposar el retorn de Karen Allen (Marion) a la saga i també es va intentar el retorn de Denholm Elliott (malauradament va morir abans del rodatge) i de Sean Connery (retirat de la interpretació des de 2003 que, després de molts dubtes, va refusar tornar a la gran pantalla). La gran novetat del film, a part de comptar amb una estrella consolidada en la pell de l’enemiga de l’ arqueòleg (Cate Blanchett), va ser la introducció del personatge de Mutt (a qui dóna vida Shia LaBeouf), el fill del protagonista. La intenció era que la pel·lícula fós un relleu de cara a continuar la franquícia amb un altre protagonista (tot i el detall final del film amb tota una declaració d’ intencions: amb 30 segons Harrison Ford deixa clar que ell és l’únic Indiana Jones) però el personatge, com el film en general, no va agradar fet que va abortar la idea. Tot i el seu èxit de taquilla, amb una recaptació global de 790 milions de dòlars, la pel·lícula va ser un fracàs a nivell d’ acceptació i de crítica; no va convèncer ningú, fins al punt que va ser distingida amb el Razzie a la pitjor pel·lícula de l’ any.
INDIANA JONES Y EL DIAL DEL DESTINO (2023)
Després de la freda acollida de la quarta entrega era necessari donar al cèlebre personatge un comiat digne. A més la franquícia ha estat adquirida per Disney que continuarà explotant-la com ha fet també amb ‘Star Wars’. Aquest nou film és el primer que no dirigeix Steven Spielberg, que ha passat a exercir tasques de producció al costat de George Lucas. El seu substitut ha estat James Mangold, un cineasta versàtil que debuta en el gènere d’ aventures amb aquest projecte. Als seus 80 anys, Harrison Ford torna a donar vida una vegada més a Indiana Jones i ha confirmat que suposa el seu comiat del personatge. Com en l’ anterior entrega el relleu no va funcionar, ja que Shia LaBeouf no va convèncer a ningú, en aquest darrer capítol es torna a plantejar un relleu, en aquest cas amb el personatge a qui dóna vida Phoebe Waller-Bridge (Elena, la fillola de l’ arqueòleg), que també ha estat la responsable de la darrera versió del guió. Amb Ford torna John Rhys-Davis com el fidel Sallah i els nazis novament com a enemics, mentre que les cares noves són Mads Mikkelsen, Antonio Banderas, Thomas Kretschmann i Toby Jones.
El 30 juny assistirem al comiat d’ un dels personatges més carismàtics i estimats de la història del cinema. Esperem que, a diferència de l’ entrega anterior, aquest cop la pel·lícula estigui a l’ alçada de l’ èpica del seu protagonista…