Aquest 2022 se celebra el 50è aniversari de l’ estrena de la mítica ‘El Padrino’, considerada com una de les millors pel·lícules de tots els temps i que va donar pas a una saga amb dues continuacions: ‘El padrino, part II’ (1974) i ‘El Padrino III’ (1990). Repassem una de les trilogies més importants de la història del cinema…
EL PADRINO (1972)
L’ acció se situa a l’ Amèrica de la dècada dels 40’ i està protagonitzada per una de les cinc famílies de la màfia de New York: els Corleone, liderada per Vito Corleone (Marlon Brando) que té quatre fills: Connie (Talia Shire), Sonny (James Cann), Fredo (John Cazale) i Michael (Al Pacino) als que se suma il consigliere de la família (Robert Duvall).
Francis Ford Coppola va dirigir el film que traslladava a la gran pantalla la novel·la homònima de l’ autor Mario Puzo; una adaptació a càrrec dels propis Coppola i Puzo. Com a anècdota s’ha de dir que l’ estudi tenia una llista de possibles directors pel projecte i Coppola figurava en el número 13. El cineasta no estava interessat en el món de l’ hampa però els nombrosos deutes que tenia van provocar que acabés acceptant el projecte, en el que va incloure diverses persones del seu entorn: James Cann (que dóna vida a Sonny Corleone), amb qui havia anat a l’institut; la seva germana, Talia Shire (interpretant a Connie Corleone); i el seu germà August que el va ajudar en la redacció del guió.
El personatge del títol, una mescla de dos capos reals de la màfia, Vito Genovese i Joseph Profaci, va ser interpretat per Marlon Brando però la seva elecció va ser molt discutida: l’ estudi no el volia ja que considerava que no funcionava a taquilla i apostava per Laurence Oliver, mentre que el director i l’ escriptor defensaven la seva elecció. L’ estudi va obligar a Brando a fer una prova de càmara, fet que mai havia fet l’ actor i a la que incialment es negava, però finalment va acceptar i la va fer amb cotó fluix a la boca i va convèncer tothom. Pel personatge de l’ altre protagonista, el seu fill Michael, es va contactar amb Robert Redford, Warren Beatty i Jack Nicholson però tots tres van refusar el projecte i finalment va arribar a mans d’ Al Pacino, que es convertiria en l’autèntic protagonista de la trilogia.
Algunes xifres del rodatge: durant 77 dies que va durar es van fer servir 150.000 metres de rotllo de pel·lícula transformades en 90 hores de metratge de les que finalmente el muntatge final és de 2 hores i 55 minuts. Un parell d’ anècdotes de la pel·lícula: en cap moment es pronuncien les paraules Màfia o Mod, associades al crim organitzat (degut a les pressions del cap de la màfia real Joe Colombo) i d’ una altra banda el color taronja: cada cop que apareix aquest color o bé la fruita es produeix una mort immediata, en el film ocorre en set ocasions.
La pel·lícula va ser premiada amb 3 oscars: pel·lícula, actor protagonista (Marlon Brando) i guió adaptat, i va ser candidata en unes altres 8 categories: direcció, tres a actor secundari (Al Pacino, James Caan i Robert Duvall), muntatge, so, vestuari i banda sonora.
EL PADRINO, PART II (1974)
L’ acció transcorre en dues èpoques diferents: d’una banda la continuació de l’original amb Michael consolidat com el nou cap de la família Corleone i paral·lelament un flashback en que es narra l’arribada de Vito Corleone a EEUU des de la seva Sícila natal i com es va convertir en el respectat i temut cap de la màfia que coneixíem en la primera pel·lícula.
Francis Ford Coppola va patir molt durant el rodatge de l’original així que va escriure el guió de la seqüela novament amb Mario Puzo però inicialment va refusar dirigir la pel·lícula, proposant com a substitut a Martin Scorsese. Però l’ estudi no va confiar en l’ aleshores molt jove director i finalment Coppola va acceptar tornar a la direcció però posant 4 condicions a l’estudi:
– Que un dels productors de la primera, Robert Evans, no participés en la seqüela.
– Que l’ estudi financés un altre projecte seu: ‘La conversación’, estrenada també l’any 1974
– Dirigir una producció de l’ Òpera de San Francisco (‘La visita de la vieja dama’ basada en l’ obra de Friedrich Dürrenmatt)
– Escriure el guió de l’ adaptació de la novel·la de Scott Fitzgerald ‘El Gran Gatsby’, que va dirigir Jack Clayton l’any 1974 amb Robert Redford i Mia Farrow com a protagonistes.
Robert De Niro va fer el casting pel personatge de Sonny de l’original però no va ser escollit, tot i així Coppola li va oferir el personatge de jove Vito Corleone. Com és habitual i coneguda la preparació de De Niro pels seus papers, en aquesta ocasió es va traslladar a Sicília per aprendre el dialecte local i va fer servir una pròtesi bucal per assemblar-se al to que Marlon Brando havia dotat al personatge en el film anterior.
Noves anècdotes de la nissaga; el personatge de Michael fa negocis amb Hyman Roth, un veterà gàngster jueu inspirat en el real cap de l’ hampa Meyer Lansky, a qui va donar vida l’ actor Lee Strasberg. L’actor va rebre una trucada a casa seva del propi Lansky per recriminar-li que no l’ hagués fet més simpàtic, després de tot ja era un avi. I seguint la línia de la primera, l’ aparició de taronges continua sent un anunci de mort imminent.
Tot i que la seqüela va doblar en pressupost a l’original, 13 milions la segona pels 5 de la primera, va recaptar menys de la meitat a taquilla: ‘El Padrino’ va arribar als 286 milions de recaptació mentre que ‘El Padrino, part II’ es va quedar en 88 milions.
La saga d’ ‘El Padrino’ és la única en que l’ original i la seva seqüela han estat distingides amb l’oscar a millor pel·lícula. ‘El Padrino, part II’ va ser nominada en 11 categories com l’original però en va guanyar 6, el doble que la primera: va ser distingida amb els premis a millor pel·lícula, direcció, guió adaptat, actor secundari (Robert De Niro), banda sonora i direcció artística i va ser nominada a actor protagonista (Al Pacino), dos a actor secundari (Lee Strasberg i Michael V. Gazzo), actriu secundària (Talia Shire) i vestuari.
EL PADRINO III (1990)
Michael Corleone vol retirar-se i negocia amb el Vaticà la legitimitat de totes les possessions de la família mentre busca el seu successor, el nou ‘don’: l’ escollit és Vincent (Andy García), el fill il·legítim del seu germà Sonny.
Tant Francis Ford Coppola com Mario Puzo van donar per tancada la saga després de la segona part, però l’ estudi els va perseguir durant una dècada per rodar una entrega més. Finalment els enormes deutes contrets pel cineasta durant la dècada dels 80’ i el fracàs dels seus projectes van provocar que el director acceptés finalment tornar-se a posar darrera de la càmara del tercer capítol de la trilogia.
Inicialment era Winona Ryder (amb qui finalment Coppola rodaria el seu següent projecte ‘Bram Stoker’s Dracula’) l’ escollida per donar vida a la filla del protagonista, Mary Corleone. Davant la seva renuncia, el personatge va ser interpretat per la filla del propi director, Sofia Coppola (que anys després es convertirIa en una reputada directora), una actriu aleshores no professional. La seva elecció i interpretació van ser durament atacades per la crítica. D’ altra banda Robert Duvall havia de repetir el seu paper de consigliere de la família però l’ actor va demanar el mateix sou que Al Pacino, condició que l’estudi no va acceptar i finalment el personatge va desaparèixer del guió final donant-lo per mort i sent substituït per un altre consigliere, interpretat per George Hamilton.
La pel·lícula no va guanyar cap premi tot i aspirar a 7 oscars: millor pel·lícula, direcció, actor secundari (Andy García), muntatge, fotografia, direcció artística i cançó. Contràriament, la pel·lícula va funcionar molt millor a taquilla que l’anterior, amb una recaptació total de 136 milions.
L’ any 2020, coincidint amb el 30è aniversari de la seva estrena, va arribar als cinemes un nou muntatge del film, titulat ‘El Padrino: epílogo, la muerte de Michael Corleone’ que canviava l’inici i final de la pel·lícula.
I DESPRÉS…
El successor de Michael Corleone, Vincent Mancini, havia de protagonitzar una quarta entrega en que es volia repetir la fórmula del film anterior: mostrant la seva consolidació com el nou ‘don’ alternant flashbacks de l’ascens del seu pare, Sonny (que havia de ser interpretat per Leonardo DiCaprio) però la mort de l’escriptor Mario Puzo va provocar que Coppola renunciés definitivament al projecte.
Enguany s’ ha rodat una minisèrie de 10 capítols, ‘The offer’, que narra les dificultats que van envoltar la producció i rodatge d’ ‘El Padrino’, l’any 1972. La sèrie està escrita per Michael Tolkin i diversos capítols han estat dirigits pel cineasta Dexter Fletcher. L’estoll de protagonistes està format per Miles Teller (el productor Albert S. Ruddy), Patrick Gallo (Mario Puzo), Dan Fogler (Francis Ford Coppola), Giovanni Ribisi (el mafiós Joe Colombo) i Justin Chambers (Marlon Brando), acompanyats per Matthew Goode, Juno Temple, Burn Gorman, Colin Hanks i Michael Gandolfini. Encara no es coneix quan, ni en quina plataforma, es podrà veure a casa nostra.