Ja hem creuat l’equador d’aquest 2022. Moment de fer balanç del que han donat de sí aquests primers sis mesos d’enguany. Un any que a priori semblava que ja hagués de significar la plena normalitat però, fins ara, ha estat francament decepcionant: ni a nivell de qualitat ni a nivell de grans produccions ha complert amb les expectatives.
Els primers mesos de l’any sempre venen marcats per la temporada de premis, amb l’estrena de les protagonistes de la present edició dels oscars. La meitat de les nominades a millor pel·lícula ja es van estrenar l’any passat: les sobrevalorades El poder del perro i No mires arriba (ambdues a Netflix) i les excel·lents, aquestes sí, Dune i West Side Story. Han arribat ‘El método Williams’, ‘Drive my car’, les fallides Licorice Pizza i El callejón de las almas perdidas, la merescudament triomfadora CODA i la notable Belfast. També amb nominacions, però fora de la categoria reina, s’han estrenat les independents ‘La hija oscura’ i ‘Macbeth’, la sòlida Los ojos de Tammy Faye i les europees La peor persona del mundo i Cyrano. De casa nostra destaca ‘Alcarràs’, flamant guanyadora de l’Ós d’or a millor pel·lícula del Festival de Berlín, la primera proposta catalana en guanyar el certamen, i també la triomfadora (amb 5 premis) del Festival de Cine Español de Málaga: la brillant òpera prima de la cineasta Alauda Ruiz de Azúa Cinco lobitos.
De moment han estat pocs els blockbusters de la temporada, alguns s’han quedat molt per sota de les expectatives. El cinema de superherois continua sent un valor segur i de moment ja han arribat tres propostes: de DC l’esperada The Batman ha aconseguit unir crítica i públic convertint-se en la millor pel·lícula rodada de l’heroi de Gotham City. Marvel ha estrenat Doctor Strange en el multiverso de la locura, probablement el film més fosc del MCU i que resulta un punt d’inflexió dins del seu univers. La decepció ha estat el debut del nou personatge de l’univers de Spider-man: Morbius, una autèntica pèrdua de temps. Pel públic familiar tenim la nova entrega, sembla que la darrera, de la saga preqüela d’ Harry Potter ‘Animales fantásticos: los secretos de Dumbledore’; la seqüela de ‘Sonic’, adaptació del popular videojoc; el trasllat d’un altre conegut videojoc, en aquest cas Uncharted; i el spin off de la franquícia de Pixar ‘Toy Story’: ‘Lightyear’. Com cada temporada han arribat una allau de continuacions: el retorn de la terrorífica saga ‘Scream’ amb l’aconseguida Scream (2022), de la que ja s’ha anunciat una nova pel·lícula de la franquícia; la preqüela del díptic d’espies Kingsman, The King’s Man, la primera misión; Jurassic World, Dominion, que posa fi a la mítica saga amb el retorn del trio protagonista de l’original; i la segona adaptació d’una novel·la d’Agatha Christie protagonitzada per Hércules Poirot, Muerte en el Nilo, novament dirigida i protagonitzada per Kenneth Branagh. I també el retorn de Maverick, protagonista de ‘Top Gun’, 36 anys després de l’original, a la notable continuació Top Gun, Maverick, que sorprenentment s’ha convertit en el film amb més recaptació del 2002, l’únic film, fins ara, que ha superat la barrera dels 1.000 milions a taquilla.
Altres propostes destacades de la cartellera d’aquest 2022 han estat Agentes 355, un estoll de luxe per un film molt pobre; La ciudad perdida, remake encobert del film dels 80′ ‘Tras el corazón verde’; l’adrenalítica Ambulance, plan de fuga; l’esbojarrada i gamberra Todo a la vez en todas partes; l’autoparòdia de si mateix de Nicolas Cage a El insoportable peso de un talento descomunal; les terrorífiques X i The black phone; el biopic Elvis, que ha suposat el retorn a la direcció de Baz Luhrmann després de 9 anys; i el tercer treball del cineasta Robert Eggers El hombre del norte, una de les propostes més arriscades i alternatives que han passat aquest any per la cartellera.
A les plataformes les novetats d’enguany també han estat força irregulars. De producció espanyola destaquen El páramo, presentada en l’última edició del Festival de Sitges, i la típica i tòpica Amor de madre (ambdues a Netflix). Ben Affleck ha fet doblet ja que ha estat present a la sòlida The Tender Bar, últim treball darrera de la càmara de George Clooney, i a l’adaptació literària de la novel·la de Patricia Highsmith Aguas profundas, una de les pitjors pel·lícules de l’any (ambdues a Prime). Amb l’excepció d’ El proyecto Adam (Netflix), un entreteniment que ha funcionat força bé, el remake del clàssic El padre de la novia (HBO), i la divertidíssima La burbuja, nou film escrit i dirigit per Judd Appatow (Netfix); com ha succeït a la gran pantalla els previsibles èxits han resultat en la majoria dels casos una autèntica decepció, com ara Interceptor, Spiderhead i El hombre de Toronto (les tres a Netflix).
El cinema espanyol ha seguit la tònica global i les seves estrenes, amb l’excepció de l’original Competencia oficial, també han estat força pobres. Tres propostes procedents de la darrera edició del Festival de Sitges: han resultat fallides les terrorífiques Veneciafrenia i La abuela, contràriament Malnazidos va resultar una agradable i molt entretinguda sorpresa. I procedents del Festival de Màlaga arribaven amb diferent sort, la simple El juego de las llaves, adaptació de la sèrie televisiva homònima mexicana; l’avorrit thriller Código emperador; i la interessant, aquesta sí, Nosotros no nos mataremos con pistolas.
De les 54 propostes vistes per Butaca Reservada de gener a juny, hem escollit les 10 que més ens han agradat:
1. CODA de Sian Heder
2. CINCO LOBITOS d’ Alauda Ruiz de Azúa
3. DOCTOR STRANGE EN EL MULTIVERSO DE LA LOCURA de Sam Raimi
4. THE BATMAN de Matt Reeves
5. COMPETENCIA OFICIAL de Gastón Duprat i Mariano Cohn
6. TOP GUN, MAVERICK de Joseph Kosinski
7. BELFAST de Kenneth Branagh
8. MALNAZIDOS d’Alberto Toro i Javier Ruiz Caldera
9. MUERTE EN EL NILO de Kenneth Branagh
10. EL HOMBRE DEL NORTE de Robert Eggers