El director, guionista i actor Woody Allen ha començat el rodatge de ‘Wasp 22’, el seu 50è i últim film, ja que el cineasta ha anunciat la seva retirada per dedicar-se totalment a l’escriptura. Repassem el seu amor per New York, el sexe, el jazz, la mort i les relacions de parella: temes constants en la seva extensa trajectòria darrera de la càmara, iniciada amb la seva òpera prima ‘Toma el dinero y corre’, estrenada l’ any 1969.
PRIMERA ETAPA, HUMOR ABSURD
En la seva primera etapa, iniciada l’ any 1969 amb la seva òpera prima ‘Toma el dinero y corre’, el cineasta va practicar un humor absurd i surrealista amb títols com ‘Bananas’ (1971); ‘Todo lo que usted siempre quiso saber sobre el sexo y nunca se atrevió a preguntar’ (1972), que conté un dels seus gags més recordats en que el mateix Allen donava vida a un espermatozoide; ‘El dormilón’ (1973), la seva única proposta de ciència-ficció; i ‘La última noche de Boris Grushenko’ (1975). Aquesta etapa finalitza l’ any 1977 amb l’ estrena d’ ‘Annie Hall’, per a molts el seu millor film en que trenca la quarta paret i transforma el seu humor, dotant-lo dels trets que marcaran la seva trajectòria posterior: més incisiu, àcid i irònic.
MUSES I PARELLES
Al llarg de la seva carrera Woody Allen ha repetit amb diversos intèrprets, són molts els que ens han ofert els seus millors treballs a les ordres del cineasta; d’ entre ells s’ han de destacar dues actrius amb les que va coincidir davant i darrera de la càmara en dues llargues relacions sentimentals.
DIANE KEATON – Amb l’ actriu va rodar sis films, cinc d’ ells mentre eren parella: les citades ‘El dormilón’ (1973), ‘La última noche de Boris Grushenko’ (1975) i ‘Annie Hall’ (1977), més ‘Interiores’ (1978) i ‘Manhattan’ (1979). Molts anys després repetirien en una última pel·lícula en comú ‘Misterioso asesinato en Manhattan’ (1993), el seu particular homenatge al clàssic ‘La ventana indiscreta’ d’ Alfred Hitchcock.
MIA FARROW – Amb l’ actriu va rodar una dotzena de pel·lícules mentre van mantenir la seva relació que va tenir un polèmic final, que encara s’ arrossega en l’ actualitat. ‘La comedia sexual de una noche de verano’ (1982); ‘Zelig’ (1983); ‘Broadwat Danny Rose’ (1984); ‘La rosa púrpura de El Cairo’ (1985); ‘Hannah y sus hermanas’ (1986); ‘Días de radio’ (1987); ‘Otra mujer’ (1988); ‘Delitos y faldas’ (1989); ‘Alice’ (1990); ‘Sombras y nieblas’ (1991) i ‘Maridos y mujeres’ (1992), una proposta molt premonitòria ja que narra la destrucció d’ un matrimoni.
EN BLANC-I-NEGRE
Durant la seva carrera el mestre ha alternat el color i el blanc-i-negre. Concretament en cinc ocasions el director ha preferit plasmar la seva història sense color. La primera va ser ‘Manhattan’ (1979), probablement el film en que més ha mostrat el seu desmesurat amor per la ciutat de New York; ‘Recuerdos’ (1980), que va suposar el debut a la gran pantalla de Sharon Stone; el fals documental ‘Zelig’ (1983); ‘Broadway Danny Rose’ (1984), repetint consecutivament per únic cop en la seva carrera; ‘Sombras y niebla’ (1991) i la darrera ‘Celebrity’ (1998).
VIATJANT PER EUROPA
Al segle XXI Allen va sortir per primer cop de New York, plató i escenari de tota la seva filmografia anterior i va rodar en diversos països d’ Europa.
GRAN BRETANYA – El seu debut a Londres va ser ‘Match Point’ (2005), considerada per molts com la seva darrera gran pel·lícula. A la que seguiren ‘Scoop’ (2006); ‘El sueño de Casandra’ (2007) i ‘Conocerás al hombre de tus sueños’ (2010).
ESPANYA – ‘Vicky Cristina Barcelona’ (2008) i ‘Rifkin’s Festival’ (2020).
ITÀLIA – ‘A Roma con amor’ (2012).
FRANÇA – ‘Midnight in Paris’ (2011), que va suposar la seva darrera presència als premis oscars, i ‘Wasp 22’, el film que està rodant actualment amb un repartiment íntegrament autòcton.
FILMOGRAFIA
Hem anomenat una part de la filmografia, repassem la resta de títols que formen la trajectòria completa del cineasta: ‘Historias de New York’ (1989), un film dividit en tres capítols diferents, cadascun rodat per un director diferent, els altres dos per Martin Scorsese i Francis Ford Coppola; ‘Los USA en zona rusa (1994), un telefilm; ‘Balas sobre Broadway’ (1994); ‘Poderosa Afrodita’ (1995); ‘Todos dicen I love you’ (1996), la seva incursió en el musical; ‘Desmontando a Harry’ (1997); ‘Acordes y desacuerdos’ (1999); ‘Granujas de medio pelo’ (2000); ‘La maldición del escorpión de jade’ (2001); ‘Un final made in Hollywood’ (2002); ‘Todo lo demás’ (2003); ‘Melinda y Melinda’ (2004); ‘Si la cosa funciona’ (2009); ‘Blue Jasmine’ (2013); ‘Magia a la luz de la luna’ (2014); ‘Irrational man’ (2015); ‘Cafe Society’ (2016); ‘Wonder Wheel’ (2017) i ‘Día de lluvia en New York’ (2019), el seu darrer film rodat a EEUU.
L’ ACADÈMIA DE HOLLYWOOD: AMOR-ODI
Woody Allen i Hollywood sempre han mantingut una relació d’amor-odi. El guionista/director mai ha parlat bé dels premis més importants del cinema i, de fet, no ha assistit mai a la cerimònia d’ entrega al·legant que sempre coincideix amb les seves actuacions de jazz, la seva altra gran passió, que practica amb la seva formació ‘Woody Allen & Eddy Davis New Orleans Jazz Band’. Només va fer una excepció l’ any 2012 i va assistir a la gala per presentar un muntatge especial dedicat a la ciutat de New York, amb motiu dels atemptats de l’ 11-S. Malgrat tot, Woody Allen ha estat present en els oscars en diverses categories en 27 nominacions, de les quals en 5 ha resultat guanyador.
PEL·LÍCULA – Va guanyar el premi en la seva primera nominació ‘Annie Hall’ (1977); 2 altres films del director van aspirar al màxim guardó: ‘Hannah y sus hermanas’ i ‘Midnight in Paris’.
DIRECCIÓ – També va guanyar el seu únic premi en aquesta categoria en la seva primera nominació, novament per ‘Annie Hall’ (1977), però acumula 6 candidatures més: ‘Interiores’, ‘Broadway Danny Rose’, ‘Hannah y sus hermanas’, ‘Delitos y faltas’, ‘Balas sobre Broadway’ i ‘Midnight in Paris’.
GUIÓ – Woody Allen és la persona amb més nominacions de la història en aquesta categoria. En 3 ocasions ha resultat vencedor, per ‘Annie Hall’ (1977), ‘Hannah y sus hermanas’ (1986) i ‘Midnight in Paris’ (2011); i ha estat nominat en unes altres 16 edicions: ‘Interiores’, ‘Manhattan’, ‘Broadway Danny Rose’, ‘La rosa púrpura de El Cairo’, ‘Días de radio’, ‘Delitos y faltas’, ‘Alice’, ‘Maridos y mujeres’, ‘Balas sobre Broadway’, ‘Poderosa Afrodita’, Desmontando a Harry’, ‘Match Point’ i ‘Blue Jasmine’.
ACTOR PROTAGONISTA – Allen també va ser nominat en una ocasió com a millor actor protagonista, novament per ‘Annie Hall’: film que va suposar la seva consagració.
EL NOSTRE TOP TEN
De tota la seva filmografia, hem escollit les 10 propostes que més ens han agradat:
1. Desmontando a Harry (1997)
2. Manhattan (1979)
3. Todo lo demás (2003)
4. Broadway Danny Rose (1984)
5. Misterioso asesinato en Manhattan (1993)
6. Scoop (2006)
7. Hannah y sus hermanas (1986)
8. Un final made in Hollywood (2002)
9. Granujas de medio pelo (2000)
10. Maridos y mujeres (1992)