La unió entre el cineasta Paul W.S. Anderson i l’actriu Milla Jovovich va donar excel·lents fruits a ‘Resident Evil’, origen d’una llarga franquícia que els va reunir novament en els dos darrers capítols ‘Resident Evil, venganza’ i Resident Evil, capítulo final. Ara tornen a coincidir en una altra adrenalítica proposta de ciència-ficció, que també adapta un videojoc i que també apunta a saga.
El pròleg al món alternatiu on es desenvoluparà la història és potent i resulta tota una declaració d’intencions: ens espera un film visualment espectacular i trepidant. Posteriorment l’acció es trasllada al nostre món on coneixerem a la protagonista, que serà traslladada al món alternatiu i ben aviat descobrirà com són els seus habitants. S’ha de destacar l’excel·lent treball visual en la composició de les diferents criatures ja que, malgrat l’evident ús dels efectes visuals, manté un punt artesà que és d’agraïr, lluny de la falsa i poc veraç digitalització d’altres pel·lícules del mateix estil. Després de la seva escapada de la ‘pantalla’ dels insectes coneix el que serà el seu company de viatge: novament dues seqüències d’acció notables, en aquest cas entre humans. El film transcorre com el videojoc que adapta: aventura rere aventura (pantalla a pantalla) amb un enemic de dificultat cada cop més gran que acaba portant al màxim rival; que proporciona, a més, un interessant combat novament al nostre món i que finalitza amb un epíleg que no dissimula la intenció de la proposta d’esdevenir l’origen d’una nova franquícia.
‘Monster Hunter’ és un film trepidant, distret i que no dóna a l’espectador el més mínim respir gràcies a un ritme i tempo certament alts. Està realitzat amb una factura tècnica (so, efectes de so, efectes visuals i muntatge) molt bona però sense oblidar tenir cura del seu aspecte visual (direcció artística, vestuari i maquillatge), aspecte habitualment poc cuidat en aquest tipus de propostes. Una pel·lícula per gaudir i desconnectar, una saníssima ració d’entreteniment sense pretensions realment entretinguda. Esperem que la, inevitable, continuació estigui a l’alçada.