El tercer treball de J.A. Bayona és una pel·lícula amb una gran presentació però buida de contingut. La seva factura tècnica és excel·lent: especialment els seus efectes visuals i de so, acompanyats per una preciosa banda sonora i una aconseguida fotografia però tots els encerts que mostra en l’apartat tècnic es troben a faltar en el seu guió.
Ja en la primera aparició del monstre del títol resulta inevitable que ens vingui a la memòria la magistral ‘El laberinto del fauno’ de Guillermo del Toro. Però si bé aquella atrapava immediatament l’espectador, aquí el misteri és zero i el desenllaç absolutament previsible. L’estructura del relat és repetitiva i les històries del monstre no ajuden a dinamitzar un ritme tant lent com avorrit. El crescendo arriba tard i tot i que el clímax final és força potent, i sense cap dubte el millor del metratge, malauradament ja resulta massa tard per salvar el film.
El seu estoll d’intèrprets tampoc no hi ajuda: el jove Lewis MacDougall només resulta creïble en moments molt puntuals i no desperta la més mínima empatia. La seva mare (Felicity Jones) és el personatge més interessant però està absolutament desaprofitat, el pare (Toby Kebbell) a part de la seva nul·la expressivitat està massa poc treballat i la seva aportació a la història és totalment prescindible, mentre que l’àvia (correcta com sempre Sigourney Weaver) és massa arquetípica: de fet com tota la pel·lícula.
En definitiva ‘Un monstruo viene a verme’ és una proposta massa típica i tòpica, sense cap apunt d’originalitat i que està rodada seguint el patró de tants altres films similars. Si no fós per la presència del monstre podria passar perfectament per un telefilm. Una autèntica decepció.