‘Moonlight’ és una pel·lícula senzilla, que no simple, rodada amb un format absolutament minimalista com reflexen el seus aconseguits muntatge i fotografia (justificadament nominats a l’oscar), envoltats per una adient banda sonora (també nominada) que inclou un tema diferent per a cada periode.
La clau del film és el seu sòlid guió (merescudament nominat) on els diàlegs són tan importants com les accions i els silencis. Perfectament fragmentat en les tres etapes vitals del protagonista (infantesa, adolescència i maduresa), cada capítol té el seu metratge just i les transicions entre ells són lògiques i creïbles aconseguint una coherència i realisme molt meritoris, amb un resultat global tan equilibrat com difícil d’aconseguir.
L’altre encert de la proposta és el seu estoll d’entregats protagonistes. Començant pels tres actors que conformen la figura del protagonista: Alex Hibbert (Little), Ashton Sanders (Chiron) i Trevante Rhodes (Black), passant per Mahershala Ali (desmesurada la seva nominació a l’oscar si tenim en compte la seva escassa aparició en pantalla) com la figura paterna que no ha tingut mai, Janelle Monáe com la mare que hagués desitjat, fins a Naomi Harris (encertadament nominada) com la seva problemàtica mare: l’únic personatge amb presència als tres passatges del film.
Tot i que les nominacions a millor pel·lícula i director són prescindibles, ‘Moonlight’ és una proposta diferent i arriscada: dura, realista, sensible i sense concessions. Un drama intens i força recomanable.