Després de dues fallides adaptacions en acció real de dos dels personatges més emblemàtics de la història del còmic espanyol, ara arriben per primer cop en una proposta d’animació i aquesta sí desprèn tota l’escència que Mortadelo i Filemón tenien (i tenen) al món de la vinyeta.
A diferència de ‘La gran aventura de Mortadelo y Filemón’ que el mateix Fesser va dirigir amb actors de carn i ossos on no va acabar de trobar el pols als personatges a la gran pantalla, ara en format d’animació el mateix director ha pogut donar total llibertat als seus protagonistes i el resultat és força rodó. Amb moments realment hilarants i un ritme que pràcticament no decau en cap moment la pel·lícula és una proposta molt entretinguda amb alguna paròdia de gran actualitat com la dels populars programes televisius. En qualsevol fotograma del film hi podem trobar un gag amagat en qualsevol dels diferents cartells o noms que poblen els diversos decorats: qualsevol frase escrita té intenció i cap és gratuïta. Els dos protagonistes, especialment Mortadelo, estan recreats a la perfecció i no només ells també la resta de populars secundaris: el Súper, el professor Bacterio o Ofelia, sense oblidar Rompetechos simplement brillant. Malauradament no podem dir el mateix dels malvats del film; tant el Jimmy el cachondo del títol com Tronchamuelas no tenen entitat i cansen a l’espectador, sort que al seu costat el duo Mari-Trini salva la papeleta del bàndol dels dolents.
Ens trobem davant d’una proposta molt entretinguda i divertida, llàstima que es recrei excessivament en certs passatges com el pròleg de Filemón i especialment en els dolents Jimmy i Tronchamuelas que acaben resultant massa repetitius i provoquen que la pel·lícula, tot i els seus escassos 91 minuts de metratge, s’acabi fent una mica llarga. Tot i així resulta una entranyable dosi de nostàlgia per aquelles generacions que hem crescut devorant les aventures dels dos agents secrets creats pel gran Ibáñez.