L’òpera prima de Christian Rivers ja mostra les seves intencions en un trepidant pròleg; ens trobem davant d’una proposta juvenil, una aventura intensa que promet acció amb ritme constant, entreteniment i una factura visualment espectacular… i no decep en absolut.
La situació de la trama ens trasllada a un món realment original: amb unes ciutats mòbils que es traslladen i es devoren les unes a les altres, amb la gran Londres com la més temuda i perillosa. Aviat coneixem el malvat de la història (un Hugo Weaving en un paper que ja ha desenvolupat en altres ocasions i en que sempre convenç) i assistim a la presentació de la parella protagonista: els desconeguts Hera Hilmar, creïble i entregada com l’heroïna Hester Shaw, i Robert Sheehan, realment pobre i inexpressiu que es converteix en l’enemic del film. La pel·lícula manté un tempo constant que provoca que l’espectador continui enganxat a la història alhora que astorat per una factura visual realment aclaparadora (amb un muntatge, so, efectes de so i efectes visuals realment brillants), tot envoltat per una èpica i aconseguida banda sonora, obra de Junkie XL.
És ben cert però que el guió i la novel·la de Philip Reeve que adapta beuen, i molt, d’altres clàssics de la ciència-ficció: així trobem un personatge que recorda, moltíssim, el popular Terminator de James Cameron, i en el clímax final trobem una aliança i dues línies paral·leles que són exactes a dos moments claus de la mítica saga ‘Star Wars’; un de l’episodi IV, ‘Una nueva esperanza’, i un altre de l’episodi V, ‘El imperio contraactaca’.
En definitiva ‘Mortal engines’ és una pel·lícula realment entretinguda, per deixar-se endur, sense pensar, per aquest món de fantasia i gaudir amb un espiral de seqüències realment prodigioses. Si aquest és l’origen d’una nova franquícia, tot apunta que sí, benvinguda sigui si manté la seva espectacularitat visual. Cinema d’entreteniment 100% per gaudir d’una estona d’evasió i desconnexió realment agradable.