El pròleg d’aquesta adaptació del popular videojoc ja resulta tota una declaració d’intencions: ens esperen 110 minuts de metratge farcits d’uns excel·lentment coreografiats combats units per una línia argumental mínima, la necessària per justificar i lligar els diferents enfrontaments. En aquest sentit el film no defrauda, resulta una proposta honesta i senzilla que proporciona ‘simplement’ evasió i desconnexió.
Encertadament, la pel·lícula està oberta a tots els públics, no únicament als fans del videojoc, i no té un argument complicat, de fet no el necessita; alguns apunts senzills són suficients per formar el grup protagonista, el trio de lluitadors que buscaran el temple on suposadament es desenvolupa el torneig del títol. La unió i viatge dels tres, amb una química notable, ens ofereix els millors minuts del metratge que desencadenarà en el seu posteriorment entrenament, el qual es veurà interromput per l’aparició del seu grup rival. S’ha de destacar la caracterització d’aquest altre grup: cada lluitador té interés i personalitat sense limitar-se a comportar-se com a simples sparrings pels lluitadors. Les lluites estan certament aconseguides amb una notable factura tècnica (muntatge, efectes visuals i de so) i els duels individuals són força entretinguts fins a arribar a un final circular en que tornem a l’origen, al pròleg, amb la seva ressolució.
En definitiva, ‘Mortal Kombat’ és una típica pel·lícula de presentació de personatges que no amaga, claríssim el seu epíleg, la seva intenció de convertir-se en una nova franquícia. La proposta funciona perfectament com a pur entreteniment complint així amb el seu objectiu i en aquest sentit, sense pendre-se-la seriosament en cap moment, si es manté aquesta línia i no s’augmenten les seves, ara nul·les, pretensions benvingudes siguin les noves entregues.