‘Mr. Holmes’ és una proposta amb una factura tècnica acuradíssima; la fotografia, el vestuari, la direcció artística i la banda sonora estan realment aconseguits. A més compta amb un Ian McKellen immens, en la millor interpretació de la seva carrera, que dota al cèlebre detectiu del títol d’una humanitat absolutament creïble, perfectament acompanyat per Laura Linney en una interpretació totalment continguda que evoca a la d’Anthony Hopkins a ‘Lo que queda del día’.
El film, encertadament, fa referència a alguns dels apunts més coneguts del personatge però desmitificant-los: el seu barret, la seva pipa i fins i tot es riu del gos dels Baskerville; un dels seus casos més famosos. Curiós que el mateix Holmes assisteixi a una projecció cinematogràfica d’ell mateix en que està interpretat per Nicholas Rowe, un homenatge a la pel·lícula ‘El secreto de la pirámide’ en que l’actor donava vida al personatge en la seva època adolescent quan va fer front al seu primer cas.
L’únic handicap de la proposta és el seu ritme. Si ve és ben cert que s’adiu molt a les reflexions i records que va tenint el protagonista, resulta excessivament lent i acaba provocant que l’espectador perdi interés paulatinament en la pel·lícula i que estigui al límit de l’avorriment.
