La clau de ‘Mr. Turner’ és l’omnipresent Timothy Spall, el Turner del títol, present en pràcticament cada fotograma del film i que ens ofereix la millor interpretació de la seva carrera en un personatge difícil i ple de matitzos tot i que no ho sembli quan pensem en el resultat final. Si Spall està excel·lent igualment ho està Dorothy Atkinson en el paper de la seva assistenta Hannah, un personatge que podria passar perfectament desapercebut però que en mans d’Atkinson es converteix en un d’aquells rols ‘robaescenes’ que acapara l’atenció cada cop que apareix en pantalla.
Si les interpretacions són bàsiques, tractant-se del biopic d’un pintor la fotografia i ambientació també són importants i la pel·lícula aquí també convenç: la fotografia és realment impressionant i la gran majoria de plans semblen una obra pictòrica, igualment tant el vestuari com la direcció artística són acuradíssims. D’altra banda però, ‘Mr. Turner’ té un greu problema, el mateix que darrerament pateixen la majoria d’estrenes destacades de la cartellera, la seva durada: 150 minuts de metratge són excessius i arriben a fer-se eterns, més si tenim en compte que aquest biopic no repassa la vida íntegra del seu protagonista sino que només narra els seus darrers anys. Pels fets que vol explicar-nos amb 120 minuts, fins i tot menys, n’hi ha més que suficient. Restant-li aquests 30 minuts de reiteració i recreació en certs passatges s’aconseguiria que l’atenció es mantingués i que l’espectador no es desenganxés de la història, fet que amb la seva durada actual no es pot evitar i l’espectador arriba a un punt en que desconnecta del relat i acaba, al final del film, realment cansat. Una llàstima.
