Cinc anys després d’ Asesinato en el Orient Express Kenneth Branagh torna al món de l’autora Agatha Christie amb l’adaptació d’una altra de les seves més cèlebres novel·les. Branagh es nota més còmode i assentat en la seva doble faceta director/actor en aquesta nova pel·lícula en que, fins i tot, afegeix un toc més personal al seu protagonista, Hércules Poirot, amb un pròleg rodat de manera brillant i en blanc-i-negre que ens porta al passat del mític detectiu.
Són diversos els punts en comú amb l’anterior adaptació de la reina del misteri literari; de nou un acuradíssim treball d’ambientació (vestuari i direcció artística), una preciosa fotografia i una excel·lent banda sonora, un cop més de Patrick Doyle, el compositor habitual de la filmografia del director. Si bé en moments puntuals els diversos cromes resulten desafortunats, es perdona en funció de la trama; sòlida i amb ritme que no deixa que l’espectador desconnecti en cap moment intentant acompanyar Poirot en la ressolució del cas i respondre els diversos interrogants que planteja el guió. També com a l’Orient Express, els tripulants del Karnak en aquest luxós creuer pel riu del títol s’entreguen a la causa i resulten veraços, destacant especialment una radiant Gal Gadot que il·lumina la pantalla ja en la seva primera aparició, la veterana Annette Benning que continua en plena forma, un desconegut i contingut Russell Brand o una Emma Mackey que supera amb nota el pas a la gran pantalla des de la popular sèrie televisiva ‘Sex Education’.
Com la seva predecessora, el film desprèn aroma de cinema clàssic però resulta una obra molt més rodona. Malauradament, a diferència del final de l’Orient Express, l’epíleg d’aquesta ‘Muerta en el Nilo’ sembla tancar la porta a una tercera ració de cinema de qualitat protagonitzada pel singular Poirot.