• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
  • Skip to footer
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès

Butaca Reservada logo

menu icon
go to homepage
search icon
Homepage link
  • Crítiques
  • Actualitat
  • Estrenes
  • Monogràfics
  • Palmarès
    • Facebook
    • Instagram
    • Twitter
  • ×

    30/12/2019

    Mujercitas

    mujercitas

    Per la seva segona pel·lícula darrera de la càmara (dos anys després de la seva òpera prima, la indie Lady Bird) l’actriu Greta Gerwig ha escollit un repte difícil; tornar a dur a la gran pantalla la coneguda novel·la de l’escriptora Louisa May Alcott i se n’ha sortit amb nota: no només supera les altres tres adaptacions cinematogràfiques de la història, sino que és una de les propostes més rodones de l’any.

    La gran diferència, i encert, respecte a les altres versions (George Cukor al 1933, Mervyn Leroy al 1949 i Gillian Armstrong al 1994) és que, mentre en les anteriors el protagonisme recau exclusivament en Jo March i les seves germanes i la resta de personatges graviten al seu voltant, en aquesta ocasió tots els personatges estan desenvolupats: tenen la seva pròpia subtrama i els seus minuts de metratge per mostrar les seves respectives personalitats i conflictes. Tot funciona en el film: un guió precís i amb ritme que manté l’atenció i interés de l’espectador durant tota la pel·lícula, un acuradíssim treball d’ambientació (notables el vestuari i la direcció artística), una brillant fotografia, una preciosa banda sonora obra d’Alexandre Desplat (camí de l’oscar per aquest treball) i un estoll d’actrius en estat de gràcia que funcionen tant individualment com en grup. Jo (Saoirse Ronan en una altra gran interpretació), Meg (una fràgil i convincent Emma Watson), Amy (Florence Pugh que aquest 2019 s’ha consolidat com una actriu a tenir molt en compte gràcies a aquest treball i a la inquietant Midsommar) i Beth (Eliza Scalen, la més fluixa del quartet), sense oblidar la mare (una Laura Dern que com a la recent Historia de un matrimonio es llueix en cada aparició en pantalla) i la tieta March (una Meryl Streep en un personatge a la seva mida que reclama més minuts de metratge). Malauradament ni el sobrevalorat Timothée Chalamet, fluix una vegada més, ni l’inexpressiu Louis Garrel estan a la seva alçada i resulten el més pobre del film amb diferència.

    En definitiva, aquesta ‘Mujercitas’ ens torna a fer gaudir, i molt, amb una proposta arxiconeguda: una fita tan difícil com lloable. Una pel·lícula imprescindible.

    Previous Post: « Cats
    Next Post: Richard Jewell »

    Footer

    Col·laboradors

    Axion

    Segueix-nos:

    • 2k Followers

    Contacta amb nosaltres

    info@butacareservada.cat

    Copyright© 2023 · BUtaca Reservada