Per la seva segona pel·lícula darrera de la càmara (dos anys després de la seva òpera prima, la indie Lady Bird) l’actriu Greta Gerwig ha escollit un repte difícil; tornar a dur a la gran pantalla la coneguda novel·la de l’escriptora Louisa May Alcott i se n’ha sortit amb nota: no només supera les altres tres adaptacions cinematogràfiques de la història, sino que és una de les propostes més rodones de l’any.
La gran diferència, i encert, respecte a les altres versions (George Cukor al 1933, Mervyn Leroy al 1949 i Gillian Armstrong al 1994) és que, mentre en les anteriors el protagonisme recau exclusivament en Jo March i les seves germanes i la resta de personatges graviten al seu voltant, en aquesta ocasió tots els personatges estan desenvolupats: tenen la seva pròpia subtrama i els seus minuts de metratge per mostrar les seves respectives personalitats i conflictes. Tot funciona en el film: un guió precís i amb ritme que manté l’atenció i interés de l’espectador durant tota la pel·lícula, un acuradíssim treball d’ambientació (notables el vestuari i la direcció artística), una brillant fotografia, una preciosa banda sonora obra d’Alexandre Desplat (camí de l’oscar per aquest treball) i un estoll d’actrius en estat de gràcia que funcionen tant individualment com en grup. Jo (Saoirse Ronan en una altra gran interpretació), Meg (una fràgil i convincent Emma Watson), Amy (Florence Pugh que aquest 2019 s’ha consolidat com una actriu a tenir molt en compte gràcies a aquest treball i a la inquietant Midsommar) i Beth (Eliza Scalen, la més fluixa del quartet), sense oblidar la mare (una Laura Dern que com a la recent Historia de un matrimonio es llueix en cada aparició en pantalla) i la tieta March (una Meryl Streep en un personatge a la seva mida que reclama més minuts de metratge). Malauradament ni el sobrevalorat Timothée Chalamet, fluix una vegada més, ni l’inexpressiu Louis Garrel estan a la seva alçada i resulten el més pobre del film amb diferència.
En definitiva, aquesta ‘Mujercitas’ ens torna a fer gaudir, i molt, amb una proposta arxiconeguda: una fita tan difícil com lloable. Una pel·lícula imprescindible.
