Continua l’allau de remakes dels clàssics d’animació de Disney, que es poden classificar en dues línies: els que es limiten a reproduïr el film en acció real (com ara ‘El libro de la selva’, La Bella y la Bestia, Aladdín o ‘El rey león’) o els que van més enllà i reinventen l’original (Dumbo o Maléfica, per exemple). ‘Mulán’ s’inscriu en el segon grup.
La pel·lícula presenta, estrany tractant-se d’una proposta vinguda de Hollywood, un tempo i estil propis del cinema oriental molt adient als protagonistes i a la història: una grata sorpresa. Encertadament sense cap número musical que distregui l’espectador de la trama (com ocorria per exemple a la fallida ‘Aladdín’), la proposta té una factura visual exquisita: una preciosa fotografia i uns acurats vestuari i direcció artística, envoltats per una brillant banda sonora, obra de Harry Gregson-Williams. La història, encara que coneguda, enganxa l’espectador, el qual segueix les peripècies de la protagonista (convincent Liu Yifei en el seu debut en el cinema ianqui) des de la seva fuga i instrucció, el millor bloc del metratge, fins a la seva entrada en combat (aquí però tenim una el·lipsi temporal que grinyola força restant credibilitat a l’acció) i el desenllaç final. A més el film ens ofereix la possibilitat de veure Gong Li (la ressolució del seu personatge resulta força interessant) i el veterà Jet Li (que en altres èpoques ha protagonitzat moltes pel·lícules d’aquest gènere).
En definitiva, ens trobem davant d’una proposta entretinguda i apta per a tots els públics que aconsegueix sobradament el seu objectiu: brindar-nos una sana ració d’evasió i desconnexió. Sense ser un dels millors remakes de Disney, tampoc no està entre els pitjors.