El segon film escrit i i dirigit per Brian Duffield és una proposta arriscada, original i certament desconcertant; amb un resultat final correcte però lluny de les enormes possibilitats que oferia.
Ens trobem davant d’ una pel·lícula diferent. Tenim una única protagonista (convincent i notable tour de force de l’ actriu Kaitlyn Dever) que viu aillada de la societat i que no té cap línia de diàleg en tot el guió. Tot i aquest sorprenent tret diferencial, transmet bé el seu estat i el perquè de la seva inexistent relació amb els habitants d’ un poblet proper. Es veurà sola davant d’ una invasió alienígena, l’ arribada i presa de contacte amb el primer extraterrestre composa el millor tram del film abm diferència. A partir d’ aquí Brynn s’ anirà enfrontant amb diverses criatures: potser l’ estructura peca de repetitiva i algun alienígena menys hagués dotat de més ritme i tempo als seus, ja de per si esqüets, 88 minuts de metratge. Per compensar-ho, i molt encertadament, cada criatura amb la que es troba té característiques i formes difierents de l’ anterior, tot i pertànyer a la mateixa espècie. El desenllaç perd força en el moment que veiem l’ abducció de la resta d’ habitants del poble i la seva conclusió resulta una mica freda i senzilla després de tot allò vist.
Sense ser una gran pel·lícula, ‘Nadie te salvará’ és una proposta refrescant i diferent; una agradable dosi d’ originalitat en el gènere de ciència-ficció i invasions extraterrestre en que habitualment les variacions són mínimes i veiem la mateixa història, tòpics i estructura un cop i un altre. La voluntat de risc i d’ intentar sorprendre i diferenciar-se, sigui millor o pitjor el resultat, sempre és meritori i s’ aplaudir i reivindicar.