L’ òpera prima de Nikyatu Jusu és una proposta contemplativa de ritme molt lent que no sap què vol ser ni què vol explicar.
Amb un plantejament típic i tòpic que mostra com una immigrant senegalesa (correcta Anna Diop) intenta guanyar-se la vida a EEUU per poder portar el seu fill que resta al seu país d’ origen, l’ acció és de manual: comença a treballar per una parella americana cuidant la seva filla, mancada d’ atenció, i la relació amb els pares és previsible. Diversos apunts onírics de terror fan pensar a l’ espectador que en algun moment el guió tindrà un gir. L’ acció transcorre deixant aquesta sensació: aquestes pinzellades apunten a un clímax que no arriba i que finalment s’ allarga durant tot el seu metratge (ajustats 97 minuts que es fan molt llargs) de manera massa lenta provocant somnolència i avorriment a parts iguals. L’ espera ens porta a un final asolutament decepcionant en que no passa res: la situació plantejada es resol en una simple frase de guió que ve acompanyada de dues o tres seqüències que funcionen com a epíleg de res: deixant una sensació de buidor i d’ alarmant pèrdua de temps.
‘Nanny’ és una fràgil i pobríssima pel·lícula. Una proposta que no aporta res i que no desperta la més mínima atenció ni interés. Un film intranscendent sense cap propòsit ni sentit que s’ oblida, no ja en acabar la projecció, sino a poc d’ haver començat el visionat.