Alexander Payne, un cop més, a través d’una road movie ens porta el viatge interior del seu protagonista. En aquest cas del protagonista i del seu fill. Es tracta d’un film molt particular que d’entrada et descoloca; com en la majoria de la seva filmografia ‘A propósito de Schmit’, ‘Entre copas’ o la darrera ‘Los descendientes’ la clau és connectar amb els personatges: si ho fas, els acompanyaràs on sigui, sino no li trobaràs sentit a res.
A ‘Nebraska’, tot i que la nominació a l’oscar al millor actor (molt merescuda, tot s’ha de dir) se l’ha endut el veteraníssim Bruce Dern, l’autèntic motor de la història és el seu fill, igualment brillant Will Forte. Tots dos faran un insòlit recorregut per l’Amèrica profunda on el fill coneixerà més el seu pare i les seves arrels, amb l’ajuda de la seva estrambòtica mare (la també nominada June Squibb). Assistim a escenes surrealistes, la majoria de les trobades familiars, però de la mateixa manera totalment identificables i farcides de diàlegs excel·lents; el guió és un altre dels molts encerts de la pel·lícula. Una pel·lícula atípica, original, diferent, arriscada i molt encertadament rodada en un preciós blanc i negre acompanyat d’una perfecta banda sonora.
Aquesta proposta no té terme mig: o et sedueix o et provoca una sensació d’absoluta indiferència. Una característica, d’altra banda, que podem aplicar a tota la filmografia del seu director.