Ens trobem davant d’un film que està filmat seguint al peu de la lletra el manual del guió; és a dir amb originalitat i sorpresa zero i amb una trama i girs argumentals totalment previsibles. Tot i l’excel·lent factura tècnica (especialment el muntatge i el so), els seus abusius 130 minuts de metratge no ajuden a fer més digerible la proposta.
Un altre, dels molts que té, problema important són els seus personatges: Aaron Paul en el rol protagonista fa el que pot i manté la química amb la radiant Imogen Poots que ja vam veure a l’entranyable ‘Mejor otro día’, qui per cert resulta el millor de la pel·lícula demostrant que pot sortir-se’n amb qualsevol personatge. Però la resta de personatges no s’aguanten per enlloc. Començant pel grup d’amics del protagonista, tan absurds com increïbles, passant pel rídicul organitzador de la cursa (Michael Keaton porta massa temps sense oferir-nos una bona interpretació) i acabant amb el dolent de la història: un Dominic Cooper amb un carisma nul.
Amb masses escenes que freguen el rídicul, el visionat de ‘Need for speed’ resulta una autèntica pèrdua de temps; només apta pels fanàtics del món del motor, tunning i curses de cotxes o bé pels amants del videojoc que adapta aquest desafortunat film.
