El trasllat al cinema del litigi que va enfrontar els historiadors Deborah Lipstadt i David Irving l’any 2000 és una pel·lícula molt sòbria que lluny d’efectismes, en que es podia haver caigut molt fàcilment degut al fons del cas i la seva transcendència, manté un to concís i contingut seguint fidelment la línia d’actuació de la defensa.
Aquesta estratègia obliga a la seva protagonista, excel·lent Rachel Weisz, a realitzar un mesurat exercici de contenció tal i com també ha de fer el seu personatge. Tot i així té els seus moments de lluïment: especialment amb els seus diàlegs amb el seu advocat, un Tom Wilkinson en el seu millor paper en anys, que ens ofereixen alguns dels millors moments del metratge. A l’altre costat hi trobem un sensacional Timothy Spall que desenvolupa un treball totalment oposat, el seu rol és tot el contrari: buscar constantment la notorietat i la desmesura per reforçar la seva tesi argumental i l’actor resulta plenament convincent arribant a provocar el rebuig immediat de l’espectador, dotant a l’historiador d’un caràcter absolutament desagradable.
S’ha de destacar la solidesa del guió del film i el seu ritme: molt mesurat i constant que no decau en cap moment. Notable també és l’habilitat del director, Mick Jackson, per estalviar-se l’espectacle mediàtic que provoca el cas: les més que probables amenaces dels partidaris d’Irving (que només s’insinuen) o donar més pes dels supervivents (que hagués suposat per a la proposta un excessiu acostament a la llàgrima fàcil, tot i que més que justificada), com també per dotar la visita al camp d’Auschwitz (un moment visualment preciós i poètic) de l’emotivitat precisa frenada, encertadament, per les investigacions de l’advocat.
En definitiva, ‘Negación’ és una proposta interessant i necessària. Un film de personatges en estat de gràcia que no deixa indiferent: una gran pel·lícula molt recomanable.
