L’òpera prima de Dan Gilroy és una proposta despiatada i realista, una forta crítica als mitjans de comunicació. Un film cru, no apte per a qualsevol espectador, que reflexiona sobre on són els límits per aconseguir l’èxit. En un moment de la pel·lícula hi ha una excel·lent escena sobre la conveniència o no de mostra certes imatges: la discussió és sobre si legalment és possible, l’ètica o no del fet no arriba a ser condicionant. Però alerta amb la idea de fons, si els mitjans fan el que fan o els límits que estan disposats a creuar són culpa dels espectadors: les grans audiències en són les responsables.
El fil conductor del brillant guió (merescudíssima nominació a l’oscar) és el personatge a qui dóna vida Jake Gyllenhaal, entregat en cos (impactant la seva transformació física) i ànima al paper. Al seu costat també destaca Rene Russo, en la interpretació més completa de la seva carrera, els seus diàlegs junts són el millor de la pel·lícula.
Amb una estètica (fotografia i muntatge) molt propera a l’estil cinematogràfic del director Michael Mann, ‘Nightcrawler’ resulta un film dur, sense concessions i que no deixa indiferent, tot i que reduint lleugerament el seu metratge hagués estat encara més intens. Una proposta de visionat molt recomanable i de reflexió posterior imprescindible.