La tercera pel·lícula del cineasta Gustavo Hernández és una proposta tan estranya com indefinida; un film erràtic que no sap exactament que vol explicar o, si més no, fracassa a l’hora d’estructurar el seu discurs narratiu.
Malgrat la hipnòtica mirada de la seva protagonista, Eva de Dominici (l’únic destacable d’una proposta tan pobre), i l’entregat esforç que ha realitzat amb el seu accent Natalia de Molina, els seus personatges, com la situació en general, no arriben a l’espectador. Ni l’aparició de la responsable de la seva presència al psiquiàtric abandonat; una inconsistent Belén Rueda, en un canvi radical de registre respecte a l’anterior El cuaderno de Sara (que té, això sí, una seqüència excel·lent posant a prova les capacitats interpretatives de la seva a priori actriu favorita) ajuda a despertar l’atenció ni l’interés de l’espectador. Tot i una aconseguida atmosfera que impregna el paratge on transcorre pràcticament la totalitat del seu excessiu metratge, uns eterns 105 minuts, el seu ritme realment lent i especialment un guió tan dispers com inconsistent provoquen que la tensió no atrapi l’espectador, el qual, progressivament, va allunyant-se de la proposta i ni tan sols algun calculat cop d’efecte aconsegueix retornar-lo a connectar amb un film trampós i sense ànima que només en el seu tram final descobreix realment el perquè d’una història que té una ressolució desconcertant; seguint la línia de tot allò vist fins aleshores.
En definitiva, ‘No dormirás’ resulta una gran decepció: una pel·lícula absolutament fallida. Si els espectadors aconsegueixen fer cas del títol, els seus responsables ja es poden donar per plenament satisfets. Una autèntica pèrdua de temps.
