‘No hay dos sin tres’ és una pel·lícula típica i tòpica amb originalitat zero, però tampoc l’ha busca: el seu objectiu és entretenir i ho aconsegueix sobradament. Especialment en el seu primer tram en que el protagonisme absolut recau en Leslie Mann, realment brillant i demostrant, un cop més, que la comèdia és el seu gènere, i en Cameron Diaz, qui, després de diversos treballs més que oblidables, darrerament ha resorgit especialitzant-se en comèdies realment gamberres com ‘Bad teacher’ o aquesta mateixa.
Després se’ls afegeix una testimonial Kate Upton, no se li pot demanar més que ser un simple guarniment com el seu personatge en el seu debut cinematogràfic, i és en aquest moment quan el ritme decau. Quan el trio ja està complet és quan el film perd força caient en tots els estàndars de la comèdia made in Hollywood. Tampoc hi ajuda massa el contrapunt masculí: Nikolaj Coster-Waldau no transmet absolutament res i no desprén química amb cap de les seves tres parteners en pantalla, amb una actuació en el clímax del film totalment ridícula.
Tot i així, aquesta simpàtica comèdia resulta una bona elecció si l’objectiu és simplement passar una estona entetinguda amb bastants moments força divertits.
