El segon film de David Victori és un thriller intens però irregular. Ja els crèdits inicials marquen l’estil amb que està rodada la proposta: càmara a l’espatlla durant bona part del metratge i un interessant muntatge de so.
El primer tram del film és lent i avorrit i resulta força difícil que l’espectador s’interessi excessivament en la trama que s’inicia amb la trobada entre Dani (correcte Mario Casas) i Mila (fluixa Milena Smit) al bar. Ja al carrer la seva aventura junts comença de manera forçada i poc veraç fins a la botiga. La situació continua fins al pis on té lloc el fet desencadenant de l’infern en que es convertirà aquesta nit per al protagonista. Si bé l’inici del fet tampoc es resol de manera massa creïble, un contundent gir de guió capgira totalment la pel·lícula. A partir d’aquí comença una proposta realment angoixant, sent la sortida del pis del personatge central el millor del film amb diferència. El ritme s’accelera amb dos descansos tant pel protagonista, arreglar els indicis i recolzar-se en el seu únic pilar (la seva germana), com perquè l’espectador recuperi forces, ja que immediatament comença una altra acció frenètica en que Dani intenta resoldre l’únic serrell pendent fins que una nova, i també sorprenent revelació, dóna peu a un epíleg on el director abusa, i molt, de la bona voluntat de l’espectador: ningú pot creure’s de cap manera que Dani pugui arribar tan fàcilment al seu objectiu, deixant-nos posteriorment amb un final que estimula l’espectador obligant-lo a decidir.
En definitiva, ‘No matarás’ és una pel·lícula amb dues cares. Un típic, avorrit, lent i, en certs moments, previsible primer acte realment pobre, que es transforma en un intens i angoixant segon acte en que tenim un tempo i ritme in crescendo la resta de metratge, canvi que aconsegueix salvar un film que no apuntava massa bé en el seu punt de partida.