‘No respires’ és una pel·lícula molt irregular. Després d’una breu presentació de personatges, suficient per veure el rol que cadascun dels tres lladres desenvolupa al grup: la consciència, el sentiment i la força bruta, ja va directa al conflicte principal, el robatori a casa de l’exmilitar cec.
Com ja va demostrar en la seva òpera prima, el remake de ‘Posesión infernal’, Fede Álvarez demostra que domina el tempo, la tensió i els espais tancats. De fet, l’arribada dels tres a la casa està rodada amb un pla seqüència de factura tècnica brillant. Inicialment manté bé el ritme i la tensió, que arriba a transformar-se en claustrofòbia ja que tota l’acció transcorre en el mateix espai. A mesura que avança la trama els fluixos Daniel Zovatto i Dylan Minnette van perdent pes fins que el film pràcticament es transforma en un duel a mort entre una convincent Jane Levy (ja present a l’òpera prima del director) i el veterà Stephen Lang.
El guió té diversos girs i aquí és on comencen els seus problemes. Sempre és d’agrair que et sorprenguin i que la història evolucioni de manera inesperada, però en aquesta ocasió els girs són excessius. Se n’abusa i això provoca desconcert en l’espectador, que va desconnectant de la pel·lícula cansat pels canvis, alguns dels quals són tan forçats com repetitius, arribant a desitjar que arribi el final, tot i els seus escassos 88 minuts de metratge. Una autèntica decepció.