Després de la seva multipremiada òpera prima, ‘Súper empollonas’, l’ actriu Olivia Wilde canvia de registre i ens presenta un thriller clarament feminista que encertadament se situa a la dècada dels 50′: un moment perfecte per mostrar la societat clarament patriarcal.
L’ acció transcorre en una idíl·lica i aparentment perfecta comunitat enmig del no res, recreada amb un excel·lent treball d’ ambientació (vestuari i direcció artística); una iniciativa d’ un visionari empresari (Chris Pine) en que els homes treballen en un projecte secret mentre que les seves dones són mestresses de casa i han de seguir dues normes: no sortir de la comunitat i no preguntar res sobre la feina que fan els seus marits. La jove parella protagonista s’ acaba d’ incorporar al lloc i tot funciona fins que ella (radiant Florence Pugh, demostrant que és una actriu versàtil capaç de brillar en qualsevol registre i postulant-se com una de les estrelles immediates de l’ actual Hollywood) comença a tenir inquietants visions i es pregunta que hi ha darrera d’ aquesta estranya societat. A partir d’ aquí la sensació d’ angoixa va en augment amb un tempo lent, però in crescendo, que provoca que l’ espectador l’ acompanyi en aquest procés de descobriment, segur com ella que no tot és el que sembla, però sense tenir clar cap a on es dirigeix i que trobarà al final. El clímax esdevé una autèntica sorpresa; sense saber que trobaríem però ben segur que ningú espera un gir de guió tan encertat com absolutament sorprenent, donant un aire i significat completament diferents a tot el metratge (excessivament dilatat, tot s’ ha de dir) vist fins aleshores.
En definitiva, ‘No te preocupes, querida’ és un thriller intens i sòlid: una pel·lícula molt interessant però no apta per a tots els públics. La proposta resulta extrema, no hi ha terme enmig: o t’ atrapa o no t’ entra però resulta pràcticament impossible que et deixi indiferent.