Resulta inevitable que la imatge de Samara Weaving com a núvia ensangonada ens evoqui a Leticia Dolera a la tercera entrega de la saga ‘Rec’ (2012). Però si en aquella la núvia s’enfrontava a una plaga de despiatats i famolencs zombies, aquesta ha de fer front a la seva excèntrica, i igualment perillosa, nova família; donant com a resultat un survival realment distret i farcit d’humor negríssim que manté bé la tensió i el ritme al llarg dels seus ajustats (una durada més dilatada probablement hauria arribat a provocar la desconnexió de l’espectador) 95 minuts de metratge.
L’argument del film és tan peculiar com original i després d’un pròleg durant els preparatius de la boda que serveix de presentació dels membres del peculiar clan arribem a la reunió familiar (brillant el personatge de la tieta i realment divertit el de la germana del nuvi) que desencadena en l’elecció i inici del tradicional i macabre joc. A partir d’aquí assistim a una persecució sense treva amb algun gag tan fosc com delirant (el final de les tres membres del servei de la mansió per exemple). El joc s’allarga durant unes hores fins arribar a la temuda alba; moment clau per decidir qui ha estat el guanyador, abans però assistim a un parell de girs protagonitzats per dos dels personatges, amb un doble clímax realment potent i absolutament surrealista.
En definitiva, ‘Noche de bodas’ s’inscriu dins del gènere de comèdia de terror en la línia d’altres títols com Feliz día de tu muerte (2017). No ens podem prendre el film seriosament, si l’espectador entra i accepta el codi narratiu gaudirà d’una esbojarrada, sanguinària i exagerada ració d’entreteniment força agradable.
