Inspirada suposadament en fets verídics, ‘Noche real’ no deixa de ser una pel·lícula fàcil, divertida i simple que no té cap altre objectiu que entretenir, i ho aconsegueix. La proposta té un to prou lleuger perquè l’espectador mantingui l’interés en la peripècia de les dues princeses en l’única nit que viuran entre la població corrent. D’una banda Margaret, una correcta Bel Powley, que funciona com a desencadenant de totes les aventures i és la quota còmica del film, i per l’altra Elizabeth, una hipnòtica Sarah Gadon (que recorda molt a la catalana Aida Folch), que aporta la quota romàntica acompanyada per l’inexpressiu Jack Reynor mentre busca a la seva germana per tot Londres.
D’una factura tècnica acuradíssima i detallista; fotografia, vestuari i direcció artística, acompanyada per una preciosa banda sonora, aquesta nit de bogeria funciona amb un ritme precís, que si bé perd pistonada en alguns passatges com l’estada de Margaret al burdell, és prou dinàmic per mantenir l’atenció de l’espectador durant tot el metratge. Aquesta agilitat narrativa, però, s’atura al final, sense perdre l’interés, per donar pas a un epíleg totalment previsible.
‘Noche real’ és una proposta fresca, divertida, senzilla i sense pretensions i aquestes són, precisament, les seves millors armes per seduir el públic.