A l’hora d’escollir ‘Non-stop (sin escalas)’ hem de tenir molt clar que anem a veure: no trobarem originalitat, no en té en absolut, no té un guió brillant, el transcurs i el mòbil de la trama són el menys important, i no té personalitat, té una fòrmula que ja hem vist en masses ocasions. L’únic que busca és entretenir i ho aconsegueix sobradament.
Ens trobem davant d’un thriller trepidant, rodat amb una precisió perfecta. El ritme no decau en cap moment i l’espai acaba fent-se cada cop més claustrofòbic. Té uns encertats girs i cada 20 minuts d’aquest vol signifiquen un nou desafiament pel seu protagonista; un Liam Neeson que en els darrers anys s’ha revelat com un convincent antiheroi d’acció en films com ‘Sin identidad’ (del mateix Collet-Serra), ‘Venganza’ i la seva continuació o ‘Infierno blanco’, entre d’altres. A més en aquesta ocasió està perfectament acompanyat per Julianne Moore, amb qui té molta química com ja van demostrar fa cinc anys al thriller ‘Chloe’, i també per Michelle Dockery, en el paper de membre de la tripulació, que resulta més que convincent i capta l’atenció a la mínima oportunitat.
Una proposta ideal per desconnectar, per passar una entretingudíssima estona en tensió sense pensar en res i simplement deixar-se portar.