El tercer film escrit i dirigit de Jordan Peele confirma que és un cineasta que ha estat estranyament sobrevalorat. La seva òpera prima, Déjames salir, ja era una proposta de terror bastant plana i simple que sorprenentment va encatar a la crítica, arribant fins i tot als oscars amb la seva culminació en un inexplicable guardó al millor guió original. Posteriorment el seu segon film, Nosotros, ja era una pel·lícula tan típica com previsible i ara aquesta ‘Nop’ resulta un autèntic desgavell sense sentit.
El film no s’aguanta per enlloc. El seu guió no té ni cap ni peus; amb unes decisions tan sobtades com inversemblants i l’afegit d’algun personatge del que no entem les seves reaccions ni motivacions, així com altres que no aporten res, per no mencionar una subtrama paral·lela que sembla que tindrà una presència i pes en la història per després difuminar-se i no significar absolutament res, únicament més metratge inútil als seus ja eterns 130 minuts. La seva factura tècnica és força correcta, però no suficient per salvar el producte. El seu casting tampoc ajuda a despertar la més mínima empatia ni interès, especialment el seu protagonista: un Daniel Kaluuya (ja present en el debut del director) tan pla com inexpressiu, tampoc la seva germana en la ficció, Keke Palmer: un personatge que tot i tenir més força i vida que el seu germà, presenta un comportament estrany que descol·loca l’espectador amb les seves ridícules aspiracions.
En definitiva, ‘Nop’ és una de les propostes més intranscendents de la temporada. Una pel·lícula que només proporciona una eterna ració d’exhaustiu avorriment. Un autèntic fracàs, tan prescindible com oblidable.