El segon film escrit i dirigit per Quin Shepard té un punt de partida i sobretot una intenció tan necessària com interessant, però aquestes bones intencions es difuminen en un resultat francament pobre.
L’ obsessió per la popularitat de la seva protagonista (insulsa Zoey Deutch) i el perill i adicció de les xarxes socials i el ridículs que són els seus influencers són un punt de partida prometedor, fins i tot l’ús que fa Danni de la tragèdia que se solapa a la seva pròpia invenció però aquí el guió ja perd tota credibilitat: algú es pot creure que ningú farà la més mínima investigació que corrobori la història de la nova ‘núvia d’Amèrica’?. L’entrada en escena de Rowan (Mia Isaac, que eclipsa totalment a la seva partenaire i es converteix en el millor de la pel·lícula amb diferència) ofereix els millors moments del metratge (especialment el final) i reflexa d’una manera força autèntica l’estat d’una víctima d’una tragèdia. La transformació que pateixen ambdues després de la seva trobada i l’evolució de la seva relació manté la relativa atenció de l’espectador, el qual està esperant que arribi el final d’uns excessius 100 minuts: però tot s’ha de dir un cop aquest arriba, no és el que l’espectador espera tot i tenir tota la lògica i coherència.
En definitiva, ‘Not Okay’ planteja qüestions plenament actuals, especialment l’addictiu, i en nombroses ocasions nociu, món de les xarxes socials, i crítica els seus falsos i absurds mites així com la seva dependència i manipulació, però el director no ha sabut trobar el to i la mescla de comèdia i drama desllueix el resultat final, convertint-lo en un film tan prescindible com oblidable: molt lluny del que podia, o hauria de, ser. Una llàstima.