El nou treball escrit i dirigit per Michel Franco (distingit amb el Gran Premi del Jurat de la darrera edició del Festival de Venècia i amb el guardó a millor pel·lícula llatinoamericana dels últims Forqué) és una proposta dura, incòmoda i sense concessions.
El film està estructurat en dos blocs ben diferenciats. El primer (i millor, rodat amb un muntatge brillant que dóna un ritme i tempo perfectes) es desenvolupa en la boda d’una jove parella de classe alta. Al llarg d’aquesta festa, en que ja s’apunta la greu situació que s’està donant en altres parts de la ciutat i que amenaça els seus convidats, coneixem els diferents protagonistes: les seves relacions entre ells i el poder així com les diferents reaccions de tres membres de la mateixa família, mare i dos fills, davant d’un problema social que els planteja la visita d’un antic treballador de la família. Just després, els instigadors del ‘nou ordre’ del títol entren en acció d’una manera salvatge i brutal.
En el segon veiem com aquestes mateixes classes altes segueixen aïllades i sense perill (amb l’excepció del personatge que serveix de fil conductor de la història) mentre que les classes més probres, són les que pateixen més aquesta onada de repressió i corrupció, a tots els nivells, fins a desembocar en molts casos en un destí fatal. De manera molt encertada, el director no mostra els rostres de la corrupció (facilitant la idea de que qualsevol, en tots els àmbits, és corrupte sense deixar lloc a l’esperança) i que, malauradament, les bones intencions, accions o sentiments no tenen cabuda en aquest nou ordre, independentment del bàndol en que es donin.
Ens trobem davant d’un film explícit i dur, que remou i regira l’espectador davant dels fets que està veient, provocant-li una sensació de tensió, incomoditat i angoixa lloable, ja que no resulta gens fàcil d’aconseguir. ‘Nuevo orden’ és una pel·lícula colpidora no apta per a tots els públics. L’espectador ha de ser plenament conscient d’allò amb que s’enfronta. Un cop realitzat aquest exercici de motivació prèvia el resultat és una proposta realment potent.
