Abans de veure ‘Obsesión’ ja sabem que ens trobarem: un thriller pràctic, típic i tòpic, d’originalitat zero que només busca el lluiment de la seva protagonista. Les previsions és compleixen al 100% però tot i així resulta decepcionant que sigui una proposta tan i tan pobre.
Jennifer López no pot fer res més al capdavant d’un guió ple de situacions ridícules (les fotos a classe, l’inspecció del vehicle calcinat en un accident del passat, entre moltes d’altres) i amb uns diàlegs que freguen l’absurd. La resta d’intèrprets tampoc eviten el fracàs. En cap moment l’actriu i John Corbett (el seu marit) i Ian Nelson (el seu fill) resulten creïbles com a família, per no parlar del veí, Ryan Guzman (algú es pot creure que encara va a l’institut?) en un rol de carisma zero. Tot i els seus escassos 90 minuts, el film transcorre provocant la sensació de ganes de que arribi ja el final de tal despropòsit. Un clímax final, tot s’ha de dir, indigne fins i tot per una pel·lícula de sèrie B.
Juntament amb ‘Nunca más’, aquesta ‘Obsesión’, són les dues pitjors pel·lícules de Jennifer López. Estrany que l’hagi no només protagonitzat, sino fins i tot produït. Després de participar en propostes interessants i sòlides de cinema negre com ‘Sangre y vino’, ‘Un romance muy peligroso’ o ‘Giro al infierno’, resulta sorprenent que l’actriu no hagi estat capaç de veure que aquest guió era realment dolent. Una absoluta pèrdua de temps.
