L’any passat s’estrenava ‘Ocho apellidos vascos’, una comèdia senzilla i sense pretensions que només buscava, i ho aconseguia, entretenir. El seu sorprenent èxit a taquilla la va convertir en un fenomen, fet que ha provocat aquesta innecessària i fallida continuació. Es nota que està realitzada per obligació i que el seu únic objectiu és estirar i donar continuitat a personatges i situacions que no donen més de si.
Torna el seu quartet protagonista: Dani Rovira repeteix els seus tics de l’anterior canviant el basc pel català, Clara Lago perd tot el seu pes i protagonisme i la seva presència és casi testimonial, Karra Elejalde continua sent el millor del grup amb diferència (les seves escenes a Sevilla són del millor del film) i Carmen Machi calca un personatge que continua sent tan histriònic com ja ho era a l’anterior. Els fitxatges d’aquesta nova entrega tenen una sort desigual: mentre Rosa Maria Sardà es menja a tots els seus companys de repartiment i acapara tota l’atenció en cada aparició en pantalla, Berto Romero cansa i no fa cap gràcia (el fet que sigui un hipster no hi ajuda gens), mentre que Belén Cuesta, tot i la seva funció totalment secundària, aconsegueix despertar interés entre tot el despropòsit.
‘Ocho apellidos catalanes’ és un vodevil. Té els seus moments divertits; Koldo a Sevilla, la conversa de Rafa i Judit a l’habitació d’ella o els discursos als balcons, però en general no convenç i finalment deixa a l’espectador una sensació d’absoluta indiferència. Esperem que, per molt que respongui la taquilla, l’any vinent no ens trobem amb ‘Ocho apellidos gallegos’…