‘Ocho apellidos vascos’ és una comèdia menor dins de la filmografia d’Emilio Martínez-Lázaro, es nota que està rodada sense pretensions i amb senzillesa i precisament per això funciona a la perfecció.
Ens trobem davant d’un guió de personatges arquetípics carregat de tòpics reconeixibles per tothom però aquest fet, que a priori podia semblar perillós i condemnar-lo al fracàs, és el que provoca que t’enganxis a una història que d’una altra manera, com ha passat en les recents ‘¿Quién mató a Bambi?, ‘Los amantes pasajeros’ o ‘3 bodas de más’, hagués resultat insofrible. Aquesta comèdia té molt clar el seu objectiu: entretenir a costa de tics que tots hem sentit i/o fins i tot fet servir. No pretén ser una reflexió sobre les diferències culturals, ni aportar res de nou, la seva originalitat és zero, només busca, i ho aconsegueix sobradament, que ens evadim; fer-nos riure al llarg dels seus escassos 90 minuts.
El gran encert d’aquesta proposta és el seu peculiar quartet protagonista, que desprèn, inesperadament, força química; un Dani Rovira que compleix en el seu debut cinematogràfic, una Clara Lago que repeteix un rol que ja li hem vist en altres ocasions i del que se’n surt més que bé, una Carmen Machi fent de Carmen Machi i especialment un Karra Elejalde immens: ell és el desencadenant i l’ànima del film.
Una pel·lícula idònia per ‘simplement’ passar una bona estona.
