La primera incursió de la directora Gracia Querejeta en el gènere de la comèdia és un autèntic fracàs. ‘Ola de crímenes’ resulta una proposta indigna dins de la seva notable filmografia, amb títols tan aconseguits com ‘Siete mesas de billar francés’, ’15 años y un día’ o Felices 140, tots tres també protagonitzats per Maribel Verdú.
Es tracta d’una esbojarrada comèdia rodada a l’estil de les comèdies espanyoles dels anys 80; uns personatges simples, plans, fàcils i d’evolució zero; gags repetitius i una trama realment pobre. Maribel Verdú repeteix un rol massa semblant al seu anterior film Sin rodeos, i tot i que l’acompanya un repartiment d’intèrprets prou solvents cap d’ells no desperta el més mínim interés: histriònica Juana Acosta, sobreactuada Paula Echevarría, apàtic Antonio Resines, amb l’excepció de Raúl Arévalo que, sense desenvolupar un gran treball, es beneficia de donar vida a un dels únics personatges que valen la pena de la pel·lícula. Només les breus aparicions de Javier Cámara i Nora Navas aporten un punt de comicitat.
El gran problema de la pel·lícula és el seu guió. Un punt de partida tan forçat com precipitat arrossega a Leyre a un espiral de despropòsit rere despropòsit que no s’aguanten per enlloc, així com tampoc la relació que manté amb l’amic del seu fill, que van in crescendo fins al rídicul en algunes ocasions (la visita al magatzem i el que allà succeeix) i la incredulitat en pràcticament totes les escenes clau (el sopar a tres vídua-advocada-policia o el doble desenllaç a l’edifici en construcció i a casa de la protagonista).
En definitiva, ens trobem davant la primera ensopegada de Gracia Querejeta. Esperem que torni ben aviat al gènere dramàtic que tan bé se li dóna i s’oblidi durant molt de temps de la comèdia. Un autèntic desgavell sense sentit.