Com els dos anteriors films del director, ‘Los cronocrímenes’ i ‘Extraterrestre’, aquest ‘Open windows’ és diferent i original. En aquesta ocasió la novetat és formal: l’acció s’ha de seguir en múltiples càmeres i les finestres del títol de l’ordinador. S’ha de reconèixer el risc de la proposta que inicialment pot desconcertar força l’espectador.
La història té una arrencada potent, t’atrapa ràpidament i manté bé la tensió, gràcies als seus girs constants i a les correctes interpretacions de la parella protagonista, Elijah Wood (en el seu tercer treball a les ordres d’un director espanyol, després de ‘Los crímenes de Oxford’ i ‘Grand Piano’) i Sasha Grey (en el seu segon treball fora del gènere porno), però el mesurat crescendo té una aturada molt sobtada. En el moment en que les càmeres es redueixen i ens acostem al desenllaç la trama va perdent força de manera alarmant fins arribar a un clímax realment forçat i molt mal lligat que acaba resultant molt pobre, provocant la impressió que el guió s’ha hagut de supeditar excessivament a l’estil narratiu visual. Una llàstima ja que espatlla tot allò aconseguit en l’interessant primer tram de metratge.
Malgrat tot, és d’agraïr la valentia de Nacho Vigalondo d’oferir-nos una proposta tan allunyada del que habitualment trobem a la cartellera.
