Una bona factura tècnica, tant el muntatge com la fotografia, una acurada ambientació, excel·lents el vestuari i la direcció artística, així com una apropiada banda sonora fan de la nova proposta de Guy Ritchie una pel·lícula rodona.
El trio protagonista té una química excel·lent, tant com a grup com per parelles, fet realment difícil d’aconseguir. Henry Cavill i Armie Hammer es complementen bé en les seves escenes de buddy movie, combinant humor i molta ironia amb les escenes d’acció (destacables les del lavabo, la llanxa i el camió o la de la ‘cadira elèctrica’). De la mateixa manera, el tercer vèrtex del triangle, Alicia Vikander, s’entèn bé amb Cavill al pròleg a Alemanya i millor encara amb Hammer; les seves aparicions junts en pantalla són una autèntica guerra de sexes amb moments realment hilarants com el de l’habitació de l’hotel. Llàstima, però, que no tinguin un enemic a l’alçada del grup: Elizabeth Debicki no convenç en una interpretació mancada de caràcter, el seu marit en la ficció és un simple guarniment i el malvat doctor té massa poc espai en el metratge.
Guy Ritchie ha donat al film, com és habitual en la seva filmografia, un ritme constant i trepidant, pràcticament sense descans, carregant les escenes d’acció, molt ben rodades, amb una important ració d’humor negre i ironia. Si, com apunta el desenllaç, podem continuar gaudint amb les operacions d’UNCLE, esperem que sigui així ja que la seva primera operació és, sense cap dubte, una de les millors estrenes d’aquest estiu. Una sana proposta d’entreteniment de qualitat molt recomanable.