La idea de mesclar la cèlebre ‘Orgullo y prejuicio’ amb zombis a priori resulta desconcertant. Podríem pensar que només es busca donar-li un toc original a l’auge del gènere zombi, molt present darrerament a la cartellera. Però sorprenentment l’efecte zombi és només un aspecte més però no clau: la pel·lícula segueix fidelment l’obra de Jean Austin.
La classista societat britànica de l’època no s’altera, tot i haver de sobreviure reclosa i envoltada per les onades de zombis. Les aparences, classes socials i els seus respectius mecanismes i protocols es mantenen inalterables. Fins i tot en la necessitat d’aprendre tècniques de defensa hi ha distincions socials: l’aristocràcia aprèn les arts de guerra de Japó mentre que les classes populars aprenen les de Xina. Així les cinc germanes Bennet són autèntiques expertes en la lluita cos a cos, com demostra Elizabeth en la divertida conversa/lluita amb el senyor Darcy que, tot s’ha de dir, evoca a la que mantenien Antonio Banderas i Catherine Zeta-Jones a la fluixa ‘La máscara del zorro’.
Ens trobem davant d’una pel·lícula diferent, perfectament ambientada (direcció artística, vestuari i banda sonora) i amb un repte molt difícil: d’una banda mantenir l’esperit fidel que, de ben segur, reclamaran els seguidors de l’escriptora de la novel·la, i per un altra no decebre al públic aficionat al gènere de morts vivents. Aconseguir aquest equilibri és realment complicat però ‘Orgullo + Prejuicio + Zombis’ se’n surt i esdevé una proposta que poden gaudir ambdós col·lectius.
