La darrera proposta del cineasta Thomas Vinterberg (sorprenentment nominat a l’oscar a la millor direcció) és una pel·lícula tan ambigua com interessant. Desprèn una estranya sensació d’indefinició, tal i com el seu gran protagonista, l’alcohol, en segons quines dosis.
El punt de partida ens ofereix els millors moments del metratge; amb el sopar del quartet protagonista (tots quatre absolutament autèntics i creïbles) en que després de la confessió d’un d’ells, decideixen dur a terme l’experiment que servirà com a leitmotiv del film. A partir d’aquí veurem com aquest afecta a les seves respectives vides. Rodada amb una fotografia realment excel·lent, el guió transcorre fent equilibris per mantenir la neutralitat del drama, sense arribar a colpir en cap moment ni buscar la llàgrima fàcil, fins i tot els moments més durs són narrats amb poesia, sumant-li certs apunts còmics.
Curiosament aquesta suposada neutralitat és el que descol·loca l’espectador. Vinterberg a priori no pren partit i aquesta indefinició original, sembla que en certs moments es posicioni a favor de l’experiment mentre que en altres el condemna clarament, es trasllada a l’espectador. El desenllaç dels quatre professors està igualment repartit (com els mateixos efectes de l’alcohol, que afecten de manera diferent a cada persona). Mentre que en dos les conseqüències estan molt clares, i oposades, en els atres dos són ambigües i la seva ressolució no queda explícitament definida, tot i mostrar els apunts de quin serà el seu final: un interrogant que es reforça amb els minuts finals del metratge, el missatge dels quals enrareix, encara més, la conclusió.
En definitiva, ‘Otra ronda’ és una pel·lícula sòlida i força interessant però que requereix més d’un visionat per copsar el missatge que, malgrat no tenir-lo definit, vol transmetre el director.