Saga ‘Torrente’ a banda i després de la fallida Sin rodeos, el nou treball de Santiago Segura darrera de la càmara és una proposta de manual que segueix al 100% el subgènere de comèdia amb nens tan present al cinema familiar made in Hollywood.
El pròleg és realment pobre amb uns diàlegs d’originalitat zero que hem sentit en moltíssimes pel·lícules del mateix estil. Un cop es desencadena l’acció: el viatge de la mare i la cunyada (tòpica Toni Acosta i histriònica i carregant Silvia Abril, respectivament) i el conseqüent desgavell del pare (un Segura realment impassible de carisma nul) amb els cinc fills (cadascun amb una personalitat i tocs perfectament identificables i estàndars, destacant especialment la petita Paula, la millor amb diferència) el film millora. Les converses sobre l’opus, quin dels fills és l’error, el nen recollit accidentalment, els videos de youtube, el running gag del grup de whatsapp de mares o l’estona del tiet amb els nens (un Leo Harlem realment desaprofitat) ofereixen els millors moments del metratge: resultant gags prou divertits però que en cap cas salven el naufragi general de la proposta. Malauradament les constants interrupcions de l’odissea familiar per mostrar l’excessiu viatge de les dues dones (totalment prescindibles ja que espatllen i molt el film) trenquen el ritme, a l’igual que el trio de mares de l’escola, ja de per si repetitiu: cada infant té el seu particular microunivers però se n’abusa excessivament fins acabar esgotant l’espectador.
Com no podia ser d’una altra manera si darrera de la càmara hi ha Segura, no hi manquen els cameos habituals dels amiguetes: en aquest cas Boriz Yzaguirre, Carlos Baute, Rosa o el Rubius (absolutament innecessaris) i algunes pinzellades referents a l’actualitat: bilingüisme escolar, conciliació familiar o actualitat política, ben intencionats però tan esporàdics i puntuals que resulten pràcticament imperceptibles.
En definitiva, Santiago Segura no arrisca gens. Ofereix als seu fans, i als de les sitcom televisives espanyoles d’èxit, un producte sobradament conegut i previsible de fàcil consum. De la mateixa manera, la seva digestió és igualment instantània i s’oblida just en el moment d’abandonar la projecció.
