Pàgina d’entrades

Després de nombroses pel·lícules excel·lents, el director i guionista M. Night Shyamalan va tocar fons amb 'Airbender, el úlimo guerrero' (2010). A partir d'aquí el cineasta porta anys en caiguda lliure: ni 'After Earth' (2013), La visita (2015), Múltiple (2016) i Glass (2019) han tornat al nivell de la seva primera etapa i, malauradament, aquesta 'Tiempo' continua en la mateixa línia. S'ha de reconèixer que el punt de partida és molt prometedor però la seva força s'esvaeix ràpidament. Res funciona en aquest film. L'heterogeni grup de protagonistes no té la més mínima química i algunes reaccions són força absurdes. La suposada tensió que desencadena la situació que viuen només es manté en el moment de l'escalada del penya-segat. Les ... Llegir més

L'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Jojo Moyes és una proposta correcta, preciosa a nivell visual, que, sense oferir res de nou, manté prou bé l'atenció en la història, desdoblada en dues èpoques. La trama principal es desenvolupa l'any 1965. Aquí s'ha de destacar el seu acurat treball d'ambientació, vestuari i direcció artística, així com una preciosa fotografia, tot envoltat per una intimista banda sonora, obra de Daniel Hart. El guió és de manual i l'hem vist en infinitat d'ocasions: un triangle amorós impossible entre un matrimoni, Lawrence i Jennifer, i un tercer, Anthony. Sense brillar excessivament, Shailene Woodley és la millor del repartiment amb diferència, molt per sobre dels seus companys. Llavors saltem a ... Llegir més

El segon film de Roberto De Feo i alhora òpera prima de Paolo Strippoli és una molt sòlida proposta de terror que, com indica el seu títol, segueix els cànons propis del gènere però que ofereix un final certament inesperat. La pel·lícula té dos grans encerts: d'una banda el quintet protagonista, heterogeni però que té molta química com a grup, i per l'altra la seva factura tècnica: amb una excel·lent fotografia i una interessant posició de càmara aconsegueix crear un clima opressiu que manté molt bé la tensió i angoixa en tot moment provocant que l'espectador no es desenganxi de la trama, seguint amb atenció els fets i intentant esbrinar que està passant realment. Són diverses les referències a clàssics del gènere i també té un àcid ... Llegir més

'Jolt' és una proposta d'acció de sèrie Z sense cap sentit però que compta amb un bon pressupost, que permet una factura tècnica correcta, i sorprenentment un estoll d'intèrprets de luxe: una radiant Kate Beckinsale (que torna al gènere després de la saga 'Underworld'), un apàtic Jai Courtney, correcte com sempre Stanley Tucci (les trobades entre el seu personatge i la protagonista són els millors moments del film), fluix Bobby Cannavale i una testimonial Susan Sarandon (que, en cas que arribi, guanyarà pes en la continuació). Ens trobem davant d'un film típic de presentació de personatge, el seu epíleg evidencia la intenció de començar una nova franquícia, absolutament fallit en que res funciona. Començant pel guió: les característiques ... Llegir més

L'òpera prima de Secun de la Rosa és una feel good movie que reflexa molt bé l'ambientació plenament estival del Benidorm on es desenvolupa i que aconsegueix que l'espectador s'endinsi en el món i les misèries dels seus habitants i treballadors, molt diferent del de l'allau de turistes que el visiten. El guió, obra del mateix director, combina molt bé la lleugeresa d'un film d'estiu amb l'anàlisi dels seus personatges però aquí és on resideix el gran problema de la pel·lícula: el seu protagonista, Àlex Monner. No resulta creïble en cap moment i no només això sino que resulta un escull per a la proposta ja que allunya l'espectador de la trama. Una autèntica llàstima ja que la resta de l'estoll d'intèrprets és realment sòlid i saben ... Llegir més

Resulta innegable que la saga 'La purga' ha aconseguit anar una mica més enllà en cada entrega, fet gens habitual, com també ho és que des de que el seu creador, James DeMonaco, va abandonar la direcció després dels tres primers capítols la franquícia ha perdut força. Si l'anterior film, La primera purga, reflexava l'origen i la primera edició de la celebració del títol, ara ens situem temps després de la tercera entrega amb una purga més que consolidada, fins al punt que bona part de la societat no té en té prou amb una única nit i la vol allargar fins a convertir-la en la instauració d'un nou règim. Aquí és on trobem les grans diferències amb les entregues anteriors: l'acció no transcorre únicament durant les 12 hores de la purga sino ... Llegir més

Després de la seva presentació a 'Iron man 2', una important presència en la trilogia del Capitán América i forma part de Los Vengadores, per fi Natasha Romanoff, alias Viuda Negra, té la seva pròpia pel·lícula. No només resulta el millor film debut, juntament amb Black Panther, d'un superheroi de Marvel sino que és una de les millors propostes del ja llarg univers cinematogràfic de l'editorial. El film atrapa ja l'espectador en el seu trepidant pròleg en que se'ns presenta la família del personatge i els fets que marcaran la seva separació. Posteriorment, ja en l'actualitat, assistim al potent retrobament de les dues germanes, Natasha (sòlida, un cop més, Scarlett Johansson) i Yelena (sorprenent Florence Pugh), en una de les millors ... Llegir més

El tercer film de J. Blakeson és un thriller fosc que enganxa l'espectador des del principi i manté el seu interés i tensió fins el desenllaç, amb un ritme i tempo constants que provoquen que no et puguis desenganxar de la història. El punt de partida és original: la manera com Marla (merescut Globus d'Or a la millor actriu per a Rosamund Pike) i la seva companya Fran (Eiza González en el millor personatge de la seva filmografia) es guanyen la vida. Malauradament el seu darrer cop amb la a priori innocent Jennifer (una Dianne Wiest que reclama més minuts de metratge) es complica i resultarà que res no és el que sembla. Els dos cara a cara entre Marla i Jennifer són realment excel·lents, així com també la visita de l'advocat al despatx de ... Llegir més

El debut en acció real del cineasta Chris McKay és una proposta irregular; és una mescla d'apunts d'altres pel·lícules ja vistes  ('Aliens', 'Al filo del mañana'...) i el resultat final no té cap originalitat però malgrat tot compleix amb el seu objectiu que no és altre que entretenir. El guió, farcit d'excessives llicències que resten, la ja de per si pobre, credibilitat de la història, està estructurat en tres blocs. El primer comença amb l'arribada dels humans del futur al present; força potent la seva entrada i que planteja un debat ètic certament interessant. Aquí el tempo és lent i desemboca en el primer viatge al futur. Aquest segon bloc també es divideix en dos trams: un primer d'acció pura al laboratori i posteriorment pels ... Llegir més

Fa 4 anys El otro guardaespaldas va resultar una fluixa però entretinguda buddy movie però aquesta innecessària i fallida continuació aprofundeix, malauradament, en tot allò que no funcionava en l'original. La química entre els dos protagonistes (novament un pobre Ryan Reynolds i un més contingut Samuel L. Jackson), el millor de l'anterior, es veu enormement perjudicada per l'augment de rellevància del tercer vèrtex del triangle: una ridícula Salma Hayek que si ja espatllava l'anterior aquí carrega moltíssim i anul·la qualsevol, ja escàs, interés. La seva química amb Reynolds és inexistent i les seves constants baralles amb Jackson tan repetitives com pesades. Tampoc les seqüències d'acció, tot i el preciós marc de la Toscana italiana, ... Llegir més

L'òpera prima d'Enrico Casarosa és una proposta amb una gran factura visual, segell propi de Pixar, però s'allunya de la profunditat d'altres pel·lícules recents de l'estudi com Coco, Del revés o Soul acostant-se molt a l'estil habitual Disney, fet que la converteix en una obra molt menor dins de la filmografia del potent estudi d'animació. El film es divideix en dos blocs; un primer en que coneixem el personatge del títol (la seva primera aparició evoca inevitablement al clàssic 'La sirenita'), al seu amic Alberto i la seva família. En aquest tram, el més fluix, es produeix la seva transformació i comença l'aventura que el durà al petit poblet de la Toscana italiana on transcorrerà la seva aventura. La pel·lícula millora al poble, ja al ... Llegir més

L'adaptació cinematogràfica del musical de Broadway 'In the Heights' és una feel good movie aconseguida i entranyable. No esperem originalitat, no en té en absolut, però tot i ser una història que hem vist en infinitat d'ocasions el seu to vitalista i desenfadat atrapa ben aviat l'espectador. S'ha de destacar la seva factura tècnica, especialment una lluminosa fotografia, que concorda perfectament amb l'esperit del film, i el seu muntatge, amb alguns números certament potents com l'inicial que en només una cançó ens presenta tots els protagonistes i els seus rols en la pel·lícula; el del local de ball, visualment brillant; i especialment el del carnaval, el millor de tots amb diferència. Malgrat el seu encert musical, els números estan ... Llegir més