Pàgina d’entrades

Els remakes en acció real dels clàssics d' animació de Disney es divideixen en dues vies: els que arrisquen i mostren quelcom diferent i els que es limiten a recrear el film original. Aquest 'La sirenita' s' inclou en el segon camp i, sense arribar al nivell de l' excel·lent La Bella y la Bestia, resulta un dels més aconseguits. La proposta funciona en tots els sentits. Des d' una notable factura tècnica (especialment remarcables el so i els efectes visuals), passant per un guió amb ritme que manté l' atenció (tot i la dificultat i allunyament que pot generar en l' espectador que els animals parlin, s' ha de destacar que s' ha mantingut molt bé l' esperit del cranc Sebastián, un dels personatges més emblemàtics de l' original d' ... Llegir més

El cèlebre detectiu del títol, creat per l' escriptor Raymond Chandler, ha estat trasllat a la gran pantalla en nombroses ocasions i aquesta és una de les més desafortunades. La pel·lícula no funciona, fet que resulta estrany si tenim en compte que tenim al prestigiós Neil Jordan darrera de la càmara dirigint un excel·lent trio protagonista: Liam Neeson (massa inexpressiu, d' acord que el personatge ja ho és però no transmet absolutament res), Diane Kruger (correcta en el seu rol de femme fatale típic de l' època) i Jessica Lange (en un personatge indefinit que no acaba de trobar el seu lloc en la pel·lícula ni tampoc té clar que hi ha d' aportar). El film resulta, o si més no ho intenta, un homenatge al cinema negre tan de moda a l' ... Llegir més

Resulta innegable l' origen teatral de la darrera proposta del cineasta François Ozon; una comèdia lleugera que transcorre a la dècada dels 30', reflexada amb un gran treball d' ambientació, destacant especialment el vestuari i la direcció artística, i envoltada per una acurada banda sonora. La parella protagonista té química i funciona, les adorables Nadia Tereszkiewcz i Rebecca Marder, mantenint molt bé l' atenció en el procès d' investigació del crim del títol. Durant aquest tram irromp un impagable Fabrice Luchini, en la pell de l' investigador que porta el cas, que malauradament només té tres seqüències en tot el metratge (tres interrogatoris, hilarant el que realitza al seu propi amic) que aprofita perfectament per a lluïr-se. ... Llegir més

'La madre' és un thriller d' acció de manual: segueix tots els passos típics del gènere sense donar lloc a la més mínima sorpresa. Si tenim aquesta premisa clara, i malgrat que desprèn aires de telefilm de diumenge a la tarda, el film ofereix una ració d' entreteniment fàcil, complint així amb el seu objectiu. El pròleg ens adverteix que estem davant d' un film d' acció adrenalítica i efectivament, el ritme en el primer tram del film és intens i el tempo àgil, que culmina a La Habana, on assistim a les seqüències més espectaculars de la proposta, llàstima que el dolent no estigui a l' alçalda: Gael García Bernal resulta francament ridícul. Després de La Habana, l' acció es trasllada a la muntanya i aquí és on el tempo es pausa. Assistim ... Llegir més

El llistó de Guardianes de la Galaxia, vol 2 estava francament baix així que a aquest tercer volum no li resulta difícil superar l' anterior però sense arribar al nivell de Guardianes de la Galaxia. Totes les carències de la saga es potencien un cop més. Explorar, de manera excessivament dilatada, l' origen de Rocket provoca que aquest no estigui present en bona part del metratge perdent així el personatge més destacat del grup. Poc poden fer un avorrit Star-Lord, un decoratiu Groot i els repetitius i absurds Mantis i Drax. Només Nébula (el personatge que més ha evolucionat al llarg de la trilogia) i una recuperada Gamora mantenen cert interès. Una vegada més amb una factura tècnica impecable, destacant especialment la direcció ... Llegir més

Aquest thriller és una proposta difícil; costa entrar en la trama, però un cop ho fas t' atrapa i et manté en tensió durant els seus ajustats 99 minuts de metratge. El pròleg resulta enganyós; amb una pausada escena en que coneixem a la protagonista i la posterior seqüència realment tendra. Però un cop es produeix el trasllat a l' edifici en que es desenvoluparà l' acció la proposta es torna dura, aspra i sense concessions. S' ha de destacar la seva excel·lent factura tècnica; amb un muntatge brillant, que combina uns interessants plans seqüència (l' entrada del grup d' antidisturbis a l' immoble) amb plans fixes (la darrera conversa de ràdio de la protagonista), envoltat per un aconseguit so i una curiosa fotografia. També ressalta la ... Llegir més

El segon film del cineasta Juan Galiñanes és un thriller estàndard, competent però sense cap originalitat; lluny de les grans propostes que el gènere ens ha ofert dins del cinema espanyol ens els darrers anys. El guió s' estructura en dos blocs. En el primer assistim a la presentació de personatges en que veiem la situació dels dos protagonistes i la seves respectives, i complicades, situacions: Álex García (com sempre absolutament inexpressiu i sense transmetre res) i Luis Tosar (sòlid una vegada més però que està massa encasellat des de fa temps en el mateix tipus de personatge, en que resulta plenament convincent certament), així com les dues secundàries: una Elena Anaya totalment desubicada que no resulta creïble en cap moment i una ... Llegir més

A priori 'Sí, quiero... o no' semblava que havia de ser la típica comèdia romàntica de l' estil de les nombroses propostes tallades pel mateix patró que temporada rere temporada arriben a la cartellera, però el quartet de veterans de luxe que la protagonitzen ens feia esperar quelcom més. Malauradament les expectatives s' esvaeixen només començar el film. La presentació de personatges inicial resulta tot un indicador del fracàs de la pel·lícula. El desencadenant del conflicte en la jove parella (sobreactuada Emma Roberts i àpatic Luke Bracey) resulta francament ridícul. Paral·lelament coneixem els altres quatre personatges de la història: una histriònica Susan Sarandon, un Richard Gere inexpressiu que va en pilot automàtic, un William H. ... Llegir més

La primera versió francesa del clàssic literari d' Alejandro Dumas en els darrers 50 anys, és una proposta molt aconseguida i realista, allunyada de les fallides i artificioses versions made in Hollywood que ens han arribat els darrers temps. Rodada amb un acuradíssim treball d' ambientació (especialment el vestuari i la direcció artística) i una bona factura tècnica (muntatge), el gran encert de la proposta és el seu ritme trepidant i aconseguir mantenir l' atenció de l' espectador tot i ja conèixer la història, tret més meritori encara, fins al punt que sap greu que el format de l' obra sigui un díptic i hàgim d' esperar a l' any vinent per veure el desenllaç de la història. L' apartat artístic també funciona, començant pel seu ... Llegir més

Aquesta nova entrega de la saga 'Evil Dead' s' allunya de la trilogia original en una línia argumental paral·lela, fet justificat amb un àudio en que s' explica que hi ha tres volums del Necronomicon; el llibre dels morts, però perd la referència i només es vincula amb la trilogia de Sam Raimi pel citat llibre i l' aparició de la serra elèctrica. Amb una bona factura tècnica, destacant especialment la fotografia i el maquillatge, el film resulta claustrofòbic ja que transcorre íntegrament en el mateix edifici i pràcticament tot el metratge, uns ajustats 97 minuts que es fan llargs, en un únic pis. Tot i així, el ritme és lent i el transcurs de les possessions dels diferents personatges repetitius, amb unes pauses entre possessió i ... Llegir més

El darrer film del cineasta Carlos Therón és una comèdia amb tocs terrorífics que té un bon punt de partida amb un particular grup d' investigadores de fenòmens paranormals ja molt veteranes però que desaprofita aquesta interessant premisa donant com a resultat una pel·lícula francament pobre. Tot i que la química entre el trio funciona força bé, amb una Gracia Olayo que tot i que a priori té un rol més secundari destaca per sobre d' una desganada Belén Rueda i d' una repetitiva Toni Acosta, els seus gags humorístics resulten molt desafortunats (especialment ridículs els de la parella formada per Lorena López i sobretot Ivan Massagué quan reben a l' equip en el pis on transcorrerà pràcticament la totalitat del metratge) i espatllen l' ... Llegir més

Després de la fluixa Vivir de noche (2016), Ben Affleck recupera el pols darrera de la càmara de la seva òpera prima 'Adiós pequeña, adiós' (2007) i de l' oscaritzada 'Argo' (2012) amb una altra proposta vibrant. Amb uns crèdits inicials que situen perfectament l' espectador de ple en la dècada dels 80', reforçat per una excel·lent direcció artística i una acurada selecció musical, 'Air' és una pel·lícula amb un intens ritme que no decau i que manté l' espectador atent en tot moment a l' esforç del protagonista per aconseguir el seu objectiu: el fitxatge de, l' aleshores rookie, Michael Jordan. L' èxit del film se sustenta en dos punts claus: el seu guió i un repartiment en estat de gràcia. La història està construïda amb una estructura ... Llegir més