Pàgina d’entrades

L'òpera prima de Brian Kirk és una proposta convencional dins del gènere policíac. Amb una originalitat absolutament nul·la (la trama resulta previsible de principi a fi) però igualment competent i entretinguda, assolint així el seu únic propòsit. Després d'un pròleg prescindible, que únicament serveix per indicar-nos l'origen i el caràcter de l'inspector protagonista (un correcte Chadwick Boseman que s'allunya temporalment de Black Panther i l'Univers Marvel), l'acció es desencadena (donant pistes ja des d'aleshores que hi ha una subtrama de rerefons) i el ritme ja no s'atura. Immediatament entren en escena un desaprofitat J.K. Simmons i la sempre radiant Sienna Miller (que torna al cinema d'acció 11 anys després de la fallida 'G.I. ... Llegir més

Després de la més dramàtica Litus, el cineasta Dani de la Orden torna a la comèdia pura, gènere habitual en la seva filmografia, amb el remake de la francesa, i fluixa, 'The wedding planner' dirigida per Reem Kherici al 2017. El director no aporta res nou a l'original i es limita a fer-ne una còpia exacta sense cap alicient: una comèdia d'embolic que segueix escrupulosament els cànons de la comèdia romàntica resultant previsible de principi a fi. La clau d'aquest gènere sempre és la mateixa, els seus protagonistes i en aquest cas tenim la cara i la creu. D'una banda una radiant Belén Cuesta que després de la seva excel·lent i multipremiada interpretació a la dura La trinchera infinita torna a la comèdia i demostra, una vegada més, que és ... Llegir més

L'estudi Blumhouse s'ha convertit en l'actual rei del gènere de terror, especialitzant-se en oferir-nos productes de baix pressupost prou sòlids i interessants per respondre a taquilla. Malauradament el seu darrer projecte trenca amb la seva exitosa dinàmica, és el seu pitjor treball amb diferència. Res funciona en aquest convencional i caòtic survival. D'entrada no queda massa clar com els 'afortuntats' visitants són convidats al paratge del títol on es desenvolupa tota la trama. A més els seus respectius desitjos personals resulten absolutament tòpics: fàcil i repetitiu el dels dos germans, sentimental el del soldat, emotiu el de Maggie Q (llàstima que sigui tan esporàdica a la gran pantalla i que l'hàgim de veure en productes d'aquest ... Llegir més

Fa 4 anys la fallida reunió dels dolents de l'editorial DC a Escuadrón Suicida (del que s'està rodant un innecessari reboot) ens va descobrir a Harley Quinn, que va meravellar gràcies a la potent personalitat que li va donar la interpretació d'una entregada Margot Robbie. La idea d' aprofundir en el personatge resultava a priori interessant però malauradament no compleix amb les seves enormes expectatives. Res funciona en aquest spin off. Tot i el nou tour de force de la seva protagonista, el to del film (encertada, això sí, la seva desordenada estructura reflexant la complicada psique del personatge central) evoca el de Deadpool, primer de Fox i ara de Marvel, lluny de les grans possibilitats que tenia Quinn si hagués protagonitzat un ... Llegir més

'El escándalo' es una proposta necessària i inevitable en l'actual societat i més a Hollywood després de la irrupció del moviment #MeToo. Jay Roach s'allunya de la comèdia, gènere en el que ha desenvolupat tota la seva filmografia, per posar-se seriós en aquest docudrama basat en fets reals. La clau del film és el seu quartet protagonista: el seu trio de personatges femenins, Charlize Theron (excessiva la seva nominació a millor actriu), Nicole Kidman i Margot Robbie (la millor amb diferència), que comparteixen una seqüència tan absolutament brillant com silenciosa en un curt trajecte en ascensor,  així com el seu rival; un irreconeixible (merescudíssima nominació al millor maquillatge) John Lithgow, als que cal suma la presència d'una ... Llegir més

4 anys després de la seva òpera prima, 'Los últimos de Filipinas', Salvador Calvo ens presenta un drama molt sòlid i de gran denúncia social vertebrat en tres subtrames diferents, que transcorren en diferents països i que es connecten de manera molt puntual, rodades amb bon pols narratiu i emmarcats en una notable fotografia (especialment els minuts que transcorren a Mauritània) i una ètnica i preciosa banda sonora, obra de Roque Baños. La primera, i fil conductor del film, és l'odissea del personatge del títol (brillant Moustapha Oumarou) per fugir del seu Camerun natal, acompanyat per la seva germana Alika (Zayiddiya Dissou) i posteriorment pel somalí Massa (Adan Nourou), passant per Mauritània fins arribar a Marroc. Aquesta història ... Llegir més

El tercer film del tàndem còmic format per Alfonso Sánchez i Alberto López és una comèdia negríssima i costumbrista que evoca el surrealisme del cinema de Luis García Berlanga amb alguns tocs que recorden la també negra 'La comunidad', dirigida per Álex de la Iglesia l'any 2000, principalment per la seva ubicació i especialment el tram final. La veu en off durant els crèdits inicials resulta una àcida disecció de l'actual estat laboral del país, que continua reflexat en la festa de celebració inicial; mostrant els desitjos de tots els membres de l'esbojarrada família de la parella del protagonista. Aquest tram, del que només se salva el diàleg entre avi i nét a soles, resulta repetitiu i perillós; tira l'espectador enrere només començar ... Llegir més

El tercer film del director William Eubank és una proposta molt honesta: només buscar l'entreteniment de l'espectador i l'aconsegueix sobradament. L'acció s'inicia en el minut 1, sense donar-nos cap explicació de quina és la funció de la macroinstal·lació submarina on transcorre la trama, el seu funcionament i/o objectiu ni tampoc de les 'criatures' que hi ha al voltant; no són necessàries per a les pretensions de la proposta: un survival intens i adrenalític dotat d'un ritme vertiginós que no decau en cap moment mantenint, el seu gran encert, durant tot el metratge la tensió de l'espectador. De la mateixa manera, la construcció de personatges resulta igualment senzilla i de manual: el fidel capità, el lluitador nat, el bo innocent, el ... Llegir més

No és gens habitual que el cineasta, normalment indie, Todd Hayness s'endinsi en el cinema social però en aquesta ocasió se n'ha sortit de manera notable; 'Aguas oscuras' és una proposta interessant i gens fàcil de rodar ja que els fets narrats abarquen des de 1998 fins a l'actualitat. El més destacat de la proposta és el seu guió: realment difícil i dens degut a l'extens periode de temps que abarca i la quantitat d'accions judicials i repercussions que reflexa. Però malgrat la seva complexitat el director aconsegueix que al llarg dels seus 126 minuts l'espectador no es perdi i pugui seguir l'odissea de l'advocat Rob Bilott en una nova mostra, una més, de l'eterna lluita de David contra Goliat. La denúncia d'un personatge que, tot i la ... Llegir més

La filmografia de Laura Mañá s'ha caracteritzat sempre per un toc d'originalitat; ja sigui en el gènere còmic, 'Sexo por compasión' (2000) i 'Morir en San Hilario' (2005), el drama 'Ni Dios, ni patrón, ni marido' i 'La vida empieza hoy' (ambdues al 2010), o el thriller 'Palabras encadenadas' (2003), el seu millor film. Malauradament, la seva darrera proposta és una comèdia pobre i simple que segueix els cànons propis del gènere sense cap originalitat. El protagonista és arquetípic (un Quim Gutiérrez en un personatge que li hem vist interpretar en masses ocasions): Marcos, a qui en 48 hores el deixa la seva nòvia després de 8 anys, l'acomiaden de la feina i es veu obligat a tornar a casa dels seus pares. Seguint els consells d'un ... Llegir més

La segona pel·lícula d'Albert Pintó és una proposta certament intensa que atrapa l'espectador ja des del pròleg situat l'any 1972. Immediatament ens situem 4 anys després en la mateixa ubicació, l'adreça del títol, en que es desenvoluparà pràcticament tot el metratge. Allà arriba una nova família formada per un estoll d'intèrprets sòlids dels que destaquen especialment elles: la debutant Begoña Vargas, que apunta a convertir-se en una presència habitual a partir d'ara en el cinema espanyol, i la malauradament esporàdica a la gran pantalla Bea Segura. Progressivament, aquesta disfuncional família s'haurà d'enfrontar amb l'altre 'ocupant' de l'habitatge, que es relacionarà de diferents maneres amb els tres joves de la família nouvinguda en un ... Llegir més

Després de la seva fallida, però taquillera, incursió en el món dels superherois amb Thor: Ragnarok, Taika Waititi canvia radicalment de gènere per dirigir el trasllat a la gran pantalla de la novel·la de Christine Leuens (nominació al millor guió adaptat) i el resultat és una autèntica joia. 'Jojo Rabbit' (merescudíssima nominació a millor pel·lícula) és una proposta tan interessant com arriscada. El seu guió, d'entrada, ens fa pensar en la gran 'La vida es bella' però aquí el sentimentalisme d'aquella es substitueix per un humor abusrd (que evoca el llenguatge del cineasta Wes Anderson, el pròleg al campament recorda molt el to de la brillant 'Moonrise Kingdom') que requereix una gran dosi de precisió que Waititi domina a la perfecció, en ... Llegir més