Pàgina d’entrades

El nou treball escrit i dirigit per Michel Franco (distingit amb el Gran Premi del Jurat de la darrera edició del Festival de Venècia i amb el guardó a millor pel·lícula llatinoamericana dels últims Forqué) és una proposta dura, incòmoda i sense concessions. El film està estructurat en dos blocs ben diferenciats. El primer (i millor, rodat amb un muntatge brillant que dóna un ritme i tempo perfectes) es desenvolupa en la boda d'una jove parella de classe alta. Al llarg d'aquesta festa, en que ja s'apunta la greu situació que s'està donant en altres parts de la ciutat i que amenaça els seus convidats, coneixem els diferents protagonistes: les seves relacions entre ells i el poder així com les diferents reaccions de tres membres de la ... Llegir més

El film de Sung-Hee Jo és una simple i sana ració d'entreteniment que pren referències de moltes altres propostes sense dissimular-ho i el resultat és una pel·lícula prou digna. El pròleg ens mostra la Terra en un estat que recorda, i molt, el clàssic del gènere 'Blade Runner' (1982). Tot seguit descobrim que existeix un altre paratge; una mena de paradís per a certs privilegiats escollits que evoca directament al film 'Elysium' (2013), amb un aire a 'Desafío total' (1990) també molt present. Quan ja estem situats en el marc i context de l'acció és l'hora de conèixer els seus protagonistes: l'heterogeni grup que forma la tripulació de la nau Victòria (que sense cap dubte és el Falcó Mil·lenari de la saga 'Star Wars') i que està composat ... Llegir més

La representant de Bielorússia en la cursa per l'oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa és una proposta solvent i competent però sense ànima. El punt de partida del film, rodat amb una factura tècnica més que correcta, és interessant i certament original; la manera en que Gilles, àlies Rezza, aconsegueix sobreviure gràcies al servei que presta al capità Koch. Però aquest interés inicial despertat en l'espectador es va perdent mentre transcorre el metratge com a conseqüència de diversos factors. El guió evita mostra els horrors propis del camp on transcorre l'acció, centrant-se exclusivament en les peripècies de Rezza sense mostrar-lo interactuar pràcticament en cap moment amb la resta de presos, només amb el capità (notable el ... Llegir més

8 anys després de la intensa 'Capitán Phillips', el cineasta Paul Greengrass i l'actor Tom Hanks tornen a coincidir en aquest western crepuscular amb aroma clàssic. Rodada amb una brillant fotografia i una preciosa partitura, obra del mestre James Newton Howard, el film ens presenta el clàssic cowboy solitari (un Tom Hanks que sap donar al personatge credibilitat, carisma i empatia) que només aspira a tornar a casa. Durant el viatge es dedica, una iniciativa prou original, a transmetre les notícies als habitants de les ciutats que s'estan formant al llarg i inacabable (en algun moment el director abusa de les preses aèries) oest d'EEUU, encara marcat per les restes dels bàndols de la Guerra de Secessió. Pel camí recull a una nena tan ... Llegir més

El tercer film escrit i dirigit per Sam Levinson és una proposta tan intensa com interessant. Rodada en un arriscat blanc-i-negre, que acaba resultant un encert ja que concentra tota l'atenció en els punyents diàlegs evitant cap distracció, podria ser perfectament una obra teatral ja que es desenvolupa en un únic espai i amb només dos personatges: uns John David Washington i Zendaya que, amb una química excel·lent, ens brinden un autèntic tour de force. Narrada amb una posició de la càmara certament hipnòtica, un muntatge notable i envoltada d'una partitura adient i molt ben utilitzada, la proposta està plantejada com un combat de boxa; té diversos assalts certaments durs i contundents que, després d'una imaginària campana, tenen els ... Llegir més

El pròleg de l'òpera prima de Jan Belcl, mostrant-nos els peculiars policies que es fan càrrec de la investigació dels crims ocorreguts en l'escenari dels fets on es troben, ja ens dóna una idea d'allò que podem esperar: una proposta que en cap moment podem prendre'ns seriosament. El film, rodat a l'estil ianqui però que se'n diferencia amb la responsabilitat dels fets, té el ritme i durada ajustats, 96 minuts, perquè l'espectador no es cansi ni perdi l'interés en el conjunt de despropòstis als que assisteix. El guió s'estructura en dos blocs. En el primer se'ns fa una presentació dels diferents personatges i situacions que es donaran durant la pel·lícula (totes amb final tràgic). A partir del primer accident, realment hilarant, s'inicia ... Llegir més

L'òpera prima de l'actriu Regina King és una proposta punyent, molt indicada pel present, amb la força del moviment Black lives matter, inspirada en un fet real i que no pot, ni vol, dissimular el seu origen teatral (l'obra del dramaturg Kemp Powers) ja que pràcticament tot el metratge transcorre en un únic escenari: l'habitació d'un hotel. Després de la interessant presentació del quartet protagonista, l'esportista Jim Brown (inexpressiu Aldis Hodge), el boxejador Cassius Clay (fluix Eli Goore), el cantant Sam Cooke (excel·lent Leslie Odom Jr) i l'activista Malcom X (notable Kingsley Ben-Adir), els quatre es reuneixen convocats pel darrer. Aquesta trobada dóna pas a que cadascú expliqui les seves vivències envers els drets civils de la ... Llegir més

El tercer film del cineasta Lluís Quílez (segon a Espanya després de debutar a EEUU) és un thriller sobri i sòlid que manté força bé la tensió i el ritme al llarg del metratge. Després de la presentació dels personatges que compartiran viatge, tant policies (arquetípic els rols de poli bo i poli dolent) com reclusos (també personatges estàndards, destacant especialment a Luís Callejo; el millor del repartiment amb diferència), s'inicia el fatídic recorregut. Quan el comboi s'atura assistim als millors minuts de la proposta. La tensió augmenta amb l'afegit de l'angoixant sensació de claustrofòbia que crea els dos bàndols. L'arrencada del furgó dóna pas al segon tram del metratge que, si bé manté el pols narratiu, resulta més fluix que el ... Llegir més

El cinquè film del cineasta Derrick Borte és una proposta de sèrie B rodada amb gran pressupost i amb la presència d'una estrella de Hollywood que tampoc la salva. Després de la presentació de la parella protagonista, l'arrencada és prometedora amb la primera trobada entre els dos: correcta Caren Pistorius i histriònic Russell Crowe (sorprent la presència d'una actor de la seva talla en aquest film). La proposta aconsegueix mantenir l'angoixa i tensió de l'espectador però aquesta s'evapora en la seqüència de la cafeteria: aquí more la pel·lícula. Tot i que en el pròleg se'ns mostri la naturalesa del personatge de Tom, i el que es capaç de fer, a partir d'aquest moment l'ajustat metratge (escassos 91 minuts) es converteix en una sèrie de ... Llegir més

La darrera proposta de Pixar és una obra rodona, el millor treball de l'estudi des de la magistral Del revés, amb la que guarda certes similituds i a la que recorda en alguns moments. El pròleg ja ens indica, un cop més, que tot i ser una pel·lícula d'animació està destinada a un públic totalment adult. El guió transcorre en dos espais: la Terra i el més enllà. Aquí resulta fàcil empatitzar amb el protagonista, un personatge encertat i proper, que de cop es veu traslladat al més enllà, espai en el que es desenvolupen els millors minuts del metratge. És molt interessant com es reflexa la formació de l'ànima i com aquesta també es pot corrompre i convertir-se en una ànima perduda. Resulta clau la irrupció de 22, convertint el film en una ... Llegir més

El primer treball del cineasta Kornél Mundruczó lluny de la seva Hongria natal és un drama dur que ja atrapa l'espectador en el seu intens i llarg pròleg que desemboca en la tragèdia que marcarà el destí de la seva parella protagonista: una Vanessa Kirby brillant (merescut el premi a la millor actriu en la darrera edició del Festival de Venècia) i un Shia LaBeouf en una de les millors interpretacions de la seva carrera. El gran encert de la proposta és el seu guió; amb un ritme lent i un tempo pausat, envoltat d'una preciosa i minimalista partitura, obra del gran Howard Shore,  reflexa la incapacitat d'acceptació i superació de la tragèdia per part de Martha i Sean, com les diferents maneres de dur el dol acaben destruïnt una relació (en ... Llegir més

Al Campbell i Alice Mathias (creadors de la popular sèrie televisiva 'Black Mirror') debuten a la gran pantalla amb aquest fals documental que no salva ningú: d'una manera àcida i brillant, en la línia de l'estil del també incisiu Michael Moore, fa un repàs dels fets més destacats d'aquest, malauradament històric, 2020. A través d'una sèrie de testimonis que intenten ser un reflex de diversos àmbits de la societat: un periodista, un científic (excel·lent el detall que amb el que ha passat sigui el més important i contrària i deliberadament sigui al que menys atenció es presta), una comunicadora política, un influencer, una dona de classe acomodada americana i els tres més destacats: la reina d'Anglaterra, un historiador i una dona de ... Llegir més