Pàgina d’entrades

L' adaptació cinematogràfica de la novel·la de Jack El-Hai 'El nazi i el psiquiatre' és una proposta tan sòlida com irregular. Amb una notable factura tècnica; excel·lents fotografia i direcció artística i una acurada banda sonora, obra del compositor Brian Tyler, el guió transcorre en dues línies paral·leles: d' una banda la relació del psiquiatre protagonista (un Rami Malek que desde la seva brillant interpretació a Bohemian Rhapsody no ha tornat a realitzar cap treball destacat) amb el cap de l' elit nazi, Hermann Göring (Rusell Crowe, el millor del film amb diferència), en la que el director es recrea excessivament (reiterativa la relació del psiquiatre amb la família del detingut), fet que dilata el metratge fins als seus excessius ... Llegir més

L' any 1997 es va estrenar 'Anaconda' un autèntic desgavell sense sentit que malgrat tot va despertar certes simpàties que han provocat que ara arribi aquesta ració de metacinema: com un grup de fans del film intenten rodar un remake. El resultat, tot i que millor que l' original (fet no té cap mèrit ja que era francament fàcil) resulta igualment fallit. La premisa és encertada: aquesta dualitat remake dins de remake (boníssim l' apunt autoparòdic de Sonny Pictures amb un suposat remake real del film així com els dos cameos dels personatges de l' anterior) però el resultat no funciona. El repartiment és previsible: Jack Black i Paul Rudd donen vida a la parella protagonista, uns personatges en que els hem vist en moltes ocasions; Thandie ... Llegir més

Després de la notable Puñales por la espalda (2019) que va suposar un entretingut homenatge a la cèlebre Agatha Christie, i la seva decepcionant seqüela Puñales por la espalda, el misterio de Glass Onion (2022), aquest tercer cas del detectiu Benoit Blanc (sobreactuat Daniel Craig) millora l' anterior però no arriba al nivell de l' original. Tot i que el seu guió està molt més treballat que l' anterior film, té diversos problemes. Un d' important és el seu ritme i dilatidíssim metratge (eterns 144 minuts), el pròleg de presentació de personatges resulta totalment llarg i avorrit aconseguint que l' interés de l' espectador vagi caient, ja que els seus personatges no desperten el més mínim interès (com ja ocorria al capítol anterior): ... Llegir més

El trasllat a la gran pantalla de la novel·la de l' autor Denis Johnson és una pel·lícula senzilla, que no simple; un western preciós i contemplatiu que resulta un film a contracorrent dins de la cartellera actual. Amb una brillant fotografia, el film retrata els EEUU de principis del segle XX mentre repassa la vida del seu protagonista Robert Grainier (Joel Edgerton en la seva millor interpretació), des de la seva infància d' origen desconegut, la seva abnegada dedicació a la seva feina (talant arbres a la construcció del ferrocarril) i posteriorment a la seva família: la seva dona Gladys (creïble Felicity Jones) i la seva filla Kate. Una història que transcorre amb un ritme i tempo molt pausats (a l' igual que el tarannà del seu ... Llegir més

Aquest darrer capítol de la saga (amb un homenatge final a tots els personatges que han passat per la franquícia) és el cas més personal del matrimoni Warren, un cop més convincents Patrick Wilson i Vera Farmiga, ja que es remonta als seus orígens i acaba convertint-se en el seu últim 'expedient'. Amb l' afegit que coneixem a la seva filla (hipnòtica Mia Tomlinson) que junt amb la seva parella podria donar pas, al cinema resulta totalment innecessari, a una nova generació d' investigadors de fenòmens paranormals. S' ha de destacar la seva acurada factura tècnica (fotografia, vestuari i especialment direcció artística), ja sigui en el seu pròleg l' any 1964 com al posterior flashforward fins a 1986 en que es desenvolupa tot el metratge. ... Llegir més

El nou trasllat a la gran pantalla de la novel·la de l' autor Warren Adler resulta un absolut fracàs i l' únic que aconsegueix és millorar el record de l' anterior adaptació cinematogràfica de l' obra, 'La guerra de los Rose' dirigida per Danny DeVito l' any 1989, que sense ser una gran pel·lícula ara millora molt amb la comparació. Res funciona en el film. La primera trobada entre la parella protagonista és absolutament ridícula i ja marca la tònica de la resta de metratge. A més el matrimoni té una química nul·la (contràriament a l' excel·lent que tenia la parella de l' original, Kathleen Turner i Michael Douglas) i la culpa és d' Olivia Colman, un gran error de càsting ja que no resulta creïble en cap moment, al seu costat Benedict ... Llegir més

El darrer film del cineasta Noah Baumbach serveix com a estudi del món del cinema actual a través de l' actor del títol en la seva etapa crepuscular; un George Clooney que es riu de sí mateix (no és casual que les imatges de l' homenatge que serveix de leitmotiv del film siguin de la seva pròpia filmografia), en una entregada interpretació. La idea i intenció de la proposta són interessants però el resultat no està a l' alçada de les seves enormes possibilitats. S' ha de destacar, a banda d' una excel·lent banda sonora, obra de Nicholas Britell, l' enorme llista d' aparicions estel·lars amb que compta el film: l' habitual, i parella del director, Greta Gerwig, Patrick Wilson, Billy Crudup (la seva seqüència amb Clooney és de les millors ... Llegir més

El remake espanyol de la francesa 'Alibi.com, agencia de engaños', dirigida per Philippe Lacheau l' any 2016, és una proposta que té un argument, malgrat que fàcil i senzill, que podia donar joc però el resultat final és un autèntic desgavell sense sentit en que res funciona. Tot i l' esforç de la parella protagonista, amb una química notable, Jaime Lorente i Adriana Torrebejano, el film no funciona ja que té masses elements en contra. Principalment la resta del repartiment: els pares d' ella, uns Leo Harlem (ominpresent a la cartellera fent sempre el mateix personatge) i Llum Barrera (repetitiva un cop més), no hi ha més intèrprets que per certs personatges es recorri sempre als mateixos?; els ajudants del protagonista: ridículs Ana ... Llegir més

Fa 9 anys, Zootrópolis (merescudament distingida amb l' oscar a la millor pel·lícula d' animació) va ser una proposta realment entretinguda que aportava una gran diversitat de personatges de manera molt originalitat. El llistó estava realment alt però aquesta continuació aconsegueix no desmerèixer la seva predecessora. S' ha perdut la novetat de la seva parella protagonista (la conill Judy i la guineu Nick), però ara ja els trobem integrats al cos de policia com una parella consolidada, mantenint la línia de buddy movie de l' anterior, però la suma del carismàtic personatge de Gary aporta frescor. Continuem en un marc realment original, aquesta ciutat del títol poblada per tot tipus d' animals en diversos espais ben diferents, i també ... Llegir més

'Confidencial' és un thriller molt entretingut: uns escassos 93 minuts de metratge que aconsegueixen mantenir l' atenció de l' espectador en tot allò que succeeix en pantalla sense desconnectar en cap moment per seguir aquesta trama del joc del gat i el ratolí. El pròleg, encertat pla seqüència, ens mostra la personalitat del protagonista (impassible Michael Fassbender) en que rep la seva pròxima missió provocant-li un dilema, que després s' aprofundirà en la seva trobada amb la seva dona (hipnòtica Cate Blanchett). Un cop amb les cartes sobre la taula assistim a la millor seqüència del film: un sopar, amb intencions amagades, en que la parella protagonista rep els quatre sospitosos. Dues parelles ben diferents: l' agent Freddie i la ... Llegir més

La nova proposta del sobrevalorat cineasta Luca Guadagnino és un film pretensiós i elitista que, tot i la seva temàtica, no genera el més mínim interès ni atenció en l' espectador. Els seus crèdits (tipografia, blanca sobre fons negre, a ritme de jazz) i la seva primera seqüència de presentació de personatges (una trobada d' elitistes acadèmics de la universitat de Yale) evoca el cinema de Woody Allen però aquesta remissió s' esfuma immediatament. La qüestió que deperta la trama involucra a tres personatges: la víctima (una Ayo Edebiri que després de brillar a la sèrie 'The bear' no acaba de trobar el seu lloc a la gran pantalla, tot i diversos intents), l' assetjador (un Andrew Garfield sobreactuat) i el personatge que es troba al mig ... Llegir més

L' any 1992 Curtis Hanson va dirigir 'La mano que mece la cuna', un intens thriller psicològic que, sense ser una gran pel·lícula, era una proposta prou interessant. Ara arriba un innecessari remake que no aporta res de nou i no resisteix la comparació amb l' original. El film anterior es focalitzava en la mainadera (una hipnòtica Rebecca de Mornay en la millor interpretació de la seva carrera), ara interpretada per una inexpressiva i plana Maika Monroe que no transmet absolutament res, mentre que en aquesta nova versió el protagonisme recau en la mare, una sòlida i entregada  Mary Elizabeth Winstead (Annabella Sciorra en l' original). El rimte és massa lent i avorrit i no desperta el més mínim interès en l' espectador, que assisteix ... Llegir més