Pàgina d’entrades

Després de la seva òpera prima, la darrera entrega de la saga 'X-Men' (2019), el cineasta Simon Kerberg repeteix amb una de les seves protagonistes, Jessica Chastain a la que se suma un trio de luxe: Lupita Nyong'o, Diane Kuger i Penélope Cruz, resultant certament estrany que un conjunt d'actrius d'aquest nivell (dues d'elles tenen moltes opcions de nominació en la imminent edició dels oscars) protagonitzin una pel·lícula tan pobre. Ens trobem davant d'una típica proposta d'origen, que apunta a franquícia, de formació de grup. Mostra la unió, a contracor, de diverses agents de diferents nacionalitats per fer front a un enemic comú. S'ha de dir que la química del conjunt funciona, destacant especialment les dues primeres trobades entre ... Llegir més

El remake d' 'El callejón de las almas perdidas', dirigida per Edmund Gouling l'any 1947, és la proposta més estàndard dins la filmografia del cineasta habitualment fantàstic Guillermo del Toro. S'ha de destacar l'excel·lent factura tècnica de la proposta: acurat el seu treball d'ambientació, vestuari i especialment direcció artística, brillant la seva fotografia i la seva preciosa banda sonora, obra de Nathan Johnson. El film es divideix en dos segments ben diferenciats. En el primer coneixem al protagonista de la història (un Bradley Cooper absolutament pla al llarg de tot el metratge i que en la seva primera aparició evoca, i molt, la imatge del mític Indiana Jones) amb la seva arribada i estada a la fira i com aconsegueix el número ... Llegir més

L'any 2014 'Kingsman, servicio secreto' va resultar una obra rodona i certament original. Tres anys després Kingsman, el círculo de oro era molt més fluixa, però ara aquesta preqüela, sense estar a l'alçada de l'original, recupera el pols i resulta una proposta certament entretinguda. El context històric és interessant: se situa durant la Primera Guerra mundial i especialment el que ocorre a Rússia amb la presència de personatges tan emblemàtics com Rasputín o Lenin. El film té ritme, malgrat els seus excessius 131 minuts, i s'ha de destacar la seva excel·lent factura tècnica (muntatge, fotografia, so i efectes de so), un acurat treball d'ambientació (direcció artística i vestuari) i la seva envolvent banda sonora. Per contra el seu gran ... Llegir més

L'any 1996 Wes Craven va ressucitar el gènere slasher amb la brillant 'Scream', que inevitablement va originar una nova franquícia de terror amb dues entregues més al 1997 i al 2000; que estudiava totes les normes i cànons del gènere i mesclava realitat i ficció. La quarta entrega va arribar 11 anys després amb un nou enfocament i ara una cinquena pel·lícula semblava difícil de lligar i més sense la presència del desaparegut Craven, autor de tots els films anteriors. Els seus substituts Matt Bettinelli-Olpin i Tyler Gillett han aconseguit un film francament interessant en que continua i porten a l'extrem la mescla de realitat (la mateixa Scream) i ficció (la saga 'Puñalada') i demostren un gran respecte per l'original i pel seu autor (a qui ... Llegir més

S'ha de reconèixer que la filmografia de George Clooney darrera de la càmara és certament eclèctica. En aquesta ocasió ens presenta la història de l'entrada en l'edat adulta d'un adolescent ambientada a la dècada dels 70' que sense aportar cap novetat ni ser una gran pel·lícula resulta el seu millor film com a director des de 'Los idus de marzo'. El pròleg inicial, realment aconseguit, ens presenta el pilar del guió del film; la família. Una mare infeliç i abnegada que es desviu pel seu fill (creïble Lily Rabe), un pare absent (Max Martini), el tiet còmplice que serà la figura paterna que necessita J.R (Ben Affleck en una de les millors interpretacions de la seva carrera amb diferència) i un avi aparentment passiu (un Christopher Lloyd ... Llegir més

'El páramo' és una proposta complexa i arriscada, més si tenim en compte que es tracta d'una òpera prima; s'ha d'aplaudir a David Casademunt pel seu atrevit debut. La seva factura tècnica és excel·lent, destacant especialment la seva acurada direcció artística i sobre tot la seva preciosa fotografia. L'arrencada del film és lenta; costa entrar en situació, però un cop posats en la història, aquesta aconsegueix atrapar l'espectador fruit d'una atmosfera que, tot i situar-se en una cabana a camp obert, es transforma en claustrofòbica i angoixant, fins i tot incòmoda en certs passatges. Resulta molt meritori que només amb tres personatges s'aconsegueixi mantenir la tensió al llarg dels seus ajustats 91 minuts de metratge i aquí resulta clau ... Llegir més

'4 mitades' explora l'univers de l'amor enfrontant diverses teories: si els pols oposats s'atrauen o es repel·leixen i si hi ha un destí marcat o mana l'atzar, i ho fa mitjançant quatre personatges en un relat desdoblat en dos universos alternatius que recorda el format que vivia Gwyneth Paltrow a 'Dos vidas en un instante' (1998). El plantejament no està malament i el guió s'aguanta tot i el fluix carisma del quartet protagonista: Matilde Gioli (la millor d'elles), Ilenia Pastorelli, Matteo Martari (el millor d'ells) i Giuseppe Maggio, que no tenen cap química en comú; sigui quina sigui la combinació que es plantegi. Les quatre històries desperten un interés desigual i resulta un encert que certs fets es mantinguin invariables passi el ... Llegir més

'Matrix' és una sobrevalorada trilogia considerada de culte que va marcar un abans i un després dins del gènere de ciència-ficció. La primera (1999) va ser realment potent i el seu plantejament era certament original, tot i que després aquesta idea no s'acabés de desenvolupar prou bé, mentre que la segona i tercera (2003) ja eren un avorrit desgavell que s'hagués pogut reduïr a un sol film. Ara, 18 anys després, ressucitar la franquícia era a priori tan difícil com alhora innecessari, i el resultat així ho confirma. Més que una nova entrega ens trobem davant d'un reboot en tota regla. S'ha de reconèxier que el punt de partida és brillant, com ja ocorria a l'original, i les constants referències resulten un absolut encert. La premisa que ... Llegir més

Cinc anys després de '¡Canta!' ens arriba la seva continuació amb el grup que vam conèixer a l'original ja cohesionat i passant diverses aventures per tirar endavant un musical espacial. Tots els personatges tenen el seu moment per lluir-se, ja sigui durant els seus diferents conflictes particulars o en el muntatge final, en que tots tenen els seus minuts de protagonisme. Al grup s'ha de sumar la presència de la vella estrella del rock, l'intèrpret guapo i popular, el dolent d'aquesta seqüela, la seva filla i els dos professors de ball; l'oficial i l'alternativa. Malgrat aquestes noves incorporacions, la sra Crawley continua sent el millor personatge amb diferència i seus són els gags més hilarants del film. El guió no és en absolut ... Llegir més

'A 1.000 km de la Navidad' és una típica i tòpica feel good movie nadalenca de manual; un grinch made in spain previsible des del primer minut i que ja hem vist en infinitat d'ocasions. El seu gran problema és el seu protagonista; un Tamar Novas d'expressivitat nul·la i carisma zero que no desperta la més mínima empàtia, ni tan sols en els flashbacks que expliquen els seus motius per odiar el Nadal, i que, a més, es passa tota la pel·lícula sobreactuant com si estigués interpretant un film de cinema mut. Al seu costat poc poden fer ni la radiant Andrea Ros ni la resta de secundaris, entre ells Verónica Forqué en la que és la seva pel·lícula pòstuna i que mereixia un comiat molt més digne. La passió del poble on transcorre l'acció, ... Llegir més

El darrer treball escrit i dirigit per Adam McKay és una esbojarrada mescla de gèneres que naufraga per tot arreu malgrat comptar amb un estoll d'intèrprets de luxe. El punt de partida de la història és certament interessant amb el recorregut dels dos astrònoms (correcte Leonardo DiCaprio i estranyament apàtica Jennifer Lawrence) per avisar tothom del seu fatídic descobriment. Després de la ignorància inicial de la presidència (histriònica Meryl Streep i sòlid Jonah Hill, el personatge més divertit del film) en la trobada al despatx oval (la millor seqüència de la pel·lícula), els dos protagonistes lluitaran per fer-se escoltar en diversos àmbits, començant pels típics programes matinals televisius, una excel·lent paròdia en la que entra ... Llegir més

El tercer film darrera de la càmara del guionista Aaron Sorkin és un film sòlid però irregular; conté excessives subtrames i línies narratives donant com a resultat una pel·lícula desdibuixada. La proposta, amb un acurat treball d'ambientació (vestuari i especialment direcció artística), és el biopic de l'actriu Lucille Ball concentrat en una única setmana del rodatge de la seva popular sitcom 'I love Lucy'. En el transcurs d'aquests únics cinc dies assistim a la crisi del matrimoni protagonista: Nicole Kidman (en una de les seves millors interpretacions dels darrers anys) i Javier Bardem (que després d' El buen patrón arrodoneix un molt bon any amb una altra gran interpretació), a l'acusació contra l'actriu de ser comunista, els ... Llegir més