Pàgina d’entrades

Amb el trasllat a la gran pantalla de la biografia del doctor colombià Héctor Abad el cineasta Fernando Trueba aconsegueix el millor treball de la seva filmografia: una pel·lícula excel·lent. El film es desenvolupa en dos moments diferents, els dos a Medellín, però en diferents dècades: la dels 80', rodada en blanc-i-negre, que mostra la darrera etapa del personatge, i la dels 70', en color, un  flashback de la joventut del protagonista (un Javier Cámara brillant, una vegada més) a través dels ulls del seu únic fill, Héctor (el jove i sorprenent Sebastián Giraldo). Tot funciona en una proposta rodona: el guió, amb un tempo pausat molt adient a la història, equilibra perfectament la doble faceta d' Héctor Abad: d'una banda el seu ... Llegir més

L'òpera prima del tàndem format per Michael Rianda i Jeff Rowe és una proposta rodona, trepidant i certament entretinguda: ideal per a tot tipus de públic, tret certament difícil i lloable. El gran encert de la pel·lícula és la composició dels personatges, realment aconseguits (tot i el desafortunat doblatge de Rick i Linda), capaços de connectar amb els espectadors de les seves corresponents generacions. D'una banda la jove protagonista, que dóna al film un llenguatge visual proper als millenials, farcit de memes, filtres i tot tipus d'aplicacions digitals, en contraposició amb els seus progenitors: la seva mare, que paulativament va entrant en el món de les xarxes socials via instragram, i el seu pare, totalment analògic; tret que ... Llegir més

El trasllat a la gran pantalla de la novel·la de l'autora Elizabeth Brundage ha donat com a resultat una pel·lícula de terror de manual; d'originalitat zero i que segueix pas a pas les pautes i cànons propis del gènere. Res funciona en aquest film, principalment el guió: que, a part de ser tòpic i absolutament previsible, té un ritme realment lent que desgasta l'espectador, el qual acaba esgotat per uns excessius 119 minuts de metratge; el mateix es podia haver explicat igual amb uns ajustats 90 minuts. El plantejament de la història amb el trasllat i l'adaptació de la parella protagonista a la seva nova vida és monòtona i lenta i ben aviat s'apunten fets que confirmen les sospites que l'espectador s'ha fet inicialment, just en tenir una ... Llegir més

L'adaptació cinematogràfica de la novel·la d'Hugo Boris és una proposta interessant que trasllada a l'espectador els mateixos dilemes que viu el trio d'agents de policia portagonista. El pròleg serveix per presentar-nos la personalitat dels tres agents: Virginie, Aristide i Erik (correctes Virginie Efira, Omar Sy i Grégory Gadebois), tres personatges que tenen dos punts en comú: es troben en un moment clau de les seves vides i no són allò que semblen. Gràcies a una estructura de repetició comparada veiem les mateixes situacions des del punt de vista alternatiu de tots tres fins que accepten l'encàrrec de traslladar el pres. Aquí l'estructura passa a convertir-se en linial i arribem al nus del film: el viatge en cotxe des del centre ... Llegir més

L'adaptació d'aquesta saga literària juvenil és una proposta en la línia d'altres franquícies del mateix estil, però lluny de l'excel·lent 'Los juegos del hambre' o de l'aconseguida 'El corredor del laberinto' sembla que el seu final serà el mateix de les fallides 'Divergente', 'La huésped' o 'Jumper' del mateix director. El punt de partida és certament original, mostrant el perill que comporta que tothom pugui escoltar els teus pensaments, però aquest interessant punt de partida es difumina ràpidament per culpa d'un guió que conté excessives llacunes. Masses coses queden per explicar o només s'apunten sense cap profunditat: des de l'origen de la comunitat en que s'inicia la trama o de la nau que desencadena l'acció. Doug Liman demostra ... Llegir més

L'òpera prima de la fins ara actriu Emerald Fennell (doblement nominada a l'oscar a direcció i guió original, amb moltes opcions d'aconseguir el segon) és un thriller correcte però sobrevalorat (la nominació a pel·lícula i direcció són certament discutibles), gràcies a la seva temàtica i a l'actual situació del món del cinema des de l'aparició del moviment #metoo. Al llarg d'un guió indefinit, rodat amb una molt bona factura tècnica (justament nominada a millor muntatge), coneixem a Cassey (omnipresent Carey Mulligan, realment sòlida), una noia que no ha pogut superar un trauma de la seva època universitària i que viu buscant venjança. Un estat que es veu ben reflexat en la seva relació amb els homes (molt aconseguides les seves trobades ... Llegir més

'De amor y monstruos' és una proposta d'aventures juvenil realment entretinguda. Tot i seguir els cànons propis del gènere, sense aportar res de nou, és una pel·lícula que està molt per sobre d'altres films del mateix estil. El pròleg en que se'ns presenta el món i la situació en que es desenvoluparà la trama és brillant. Tot seguit ens situem al búnquer on coneixem al protagonista (un Dylan O'Brien còmode en el gènere com ja va demostrar a la notable saga d' 'El corredor del laberinto'). Un cop comença el seu viatge assistim a una aventura trepidant, amb un ritme i tempo alts que no donen treva a l'espectador, farcida de sorprenents criatures (merescudament nominada a l'oscar als efectes visuals). Toparà amb dos companys de viatge que ... Llegir més

La darrera proposta del cineasta Thomas Vinterberg (sorprenentment nominat a l'oscar a la millor direcció) és una pel·lícula tan ambigua com interessant. Desprèn una estranya sensació d'indefinició, tal i com el seu gran protagonista, l'alcohol, en segons quines dosis. El punt de partida ens ofereix els millors moments del metratge; amb el sopar del quartet protagonista (tots quatre absolutament autèntics i creïbles) en que després de la confessió d'un d'ells, decideixen dur a terme l'experiment que servirà com a leitmotiv del film. A partir d'aquí veurem com aquest afecta a les seves respectives vides. Rodada amb una fotografia realment excel·lent, el guió transcorre fent equilibris per mantenir la neutralitat del drama, sense arribar a ... Llegir més

'Patrulla Trueno' és una comèdia fàcil i sense pretensions; una proposta de caire familiar més aviat enfocada cap als més menuts de casa. En el seu cinquè treball darrera de la càmara, Ben Falcone torna a comptar amb Melissa McCarthy (protagonista de tots els seus films) que demostra que és una autèntica experta en el gènere en contrast amb la seva partenaire; una Octavia Spencer que demostra les seves limitacions en el gènere còmic. La unió de totes dues en aquest particular duet de superheroïnes és l'únic que importa, la resta del guió és una simple justificació sense cap altre interés (tot i aquesta manifesta intrascendència té llacunes notables: les motivacions d'algun canvi de bàndol de certs personatges o la forçada aparició d'un ... Llegir més

La unió entre el cineasta Paul W.S. Anderson i l'actriu Milla Jovovich va donar excel·lents fruits a 'Resident Evil', origen d'una llarga franquícia que els va reunir novament en els dos darrers capítols 'Resident Evil, venganza' i Resident Evil, capítulo final. Ara tornen a coincidir en una altra adrenalítica proposta de ciència-ficció, que també adapta un videojoc i que també apunta a saga. El pròleg al món alternatiu on es desenvoluparà la història és potent i resulta tota una declaració d'intencions: ens espera un film visualment espectacular i trepidant. Posteriorment l'acció es trasllada al nostre món on coneixerem a la protagonista, que serà traslladada al món alternatiu i ben aviat descobrirà com són els seus habitants. S'ha de ... Llegir més

L'òpera prima d'Evan Siliotopoulos és una proposta de terror de manual, d'originalitat nul·la i aires de sèrie b però rodada amb bon pressupost i un estoll d'intèrprets competent. Després d'un encertat i breu pròleg que transcorre al 1845 passem a l'actualitat i a l'eix conductor del film: un periodista en hores baixes (correcte Jeffrey Dean Morgan) que, sense buscar-ho, topa amb una exclusiva que el pot tornar a dur a la primera línia: és testimoni d'una aparició de la Verge Maria a una noia d'un petit poblet de Nova Anglaterra que viu amb el seu tiet capellà (William Sadler, el millor del repartiment). Aquest impactant fet provoca l'arribada d'un alt càrrec de l'esglèsia (un Cary Elwes que repeteix el mateix registre un cop més) i un ... Llegir més

'Godzilla vs Kong' és una pel·lícula honesta: el títol és prou explícit. La seva única intenció és realitzar un crossover entre les dues sagues dels titans del títol i enfrontar-los, la resta resulta un simple pretext. D'una banda continua la història del rei Kong plantejada a la interessant Kong, la isla de la calavera amb el goril·la suposadament controlat en el seu habitat i vigilat per una científica (apàtica Rebecca Hall) i una nena que és l'única que pot comunicar-se amb ell. Allà arribaran un científic caigut en desgràcia (també apàtic Alexander Skarsgard) i la filla d'un multimilionari tecnològic (inexpressiva Eiza González) amb l'objectiu de dur-lo al seu habitat d'origen per evitar el temut enfrontament entre criatures. Per ... Llegir més